El bloc del Director (ILC)

[…] 

Pocs dies abans de Nadal vaig fer una mica de balanç a petició de ràdio Molins de Rei. I el passat dia 30 elPunt Diari hi va dedicar dues pàgines, una de repàs de l’any i una altra d’enquesta. Com que, en el meu cas, la resposta va aparèixer  prou escapçada per raons d’espai, la transcric íntegra aquí:

1. Quin balanç fa de l’Any Rodoreda? 

Ara com ara un balanç molt positiu: les iniciatives al voltant de l’obra i la figura de Mercè Rodoreda s’han multiplicat i n’hi ha hagut en els àmbits més diversos, des de l’acadèmic fins al popular. L’impuls institucional ha estat clarament superat per tota mena de propostes cíviques i privades. I el ressò de l’Any ha traspassat els límits del nostre àmbit cultural per arribar a Espanya, a Europa i més enllà.

2. Què és el més destacat que quedarà un cop s’acabi l’Any?

Que s’haurà trencat la barroera identificació entre el personatge de la Colometa i la seva autora. M’agradaria pensar que l’Any Rodoreda en deixarà una imatge més complexa, suggerent més enllà d’alguns aspectes potser escabrosos que s’expliquen sobre la seva vida. I que s’imposarà l’evidència que les novel·les i els contes que va publicar ja són textos clàssics capaços de satisfer els paladars dels lectors menys formats i dels més exigents.

3.  Què manca encara per reivindicar la seva figura?

Desitjo que l’edició de la seva correspondència, tot just encetada, ajudi a fer conèixer el grau de compromís de Rodoreda amb el país. No va renunciar mai a escriure en català. I va deixar dit que esperava contribuir amb el seu do literari a fer universal i perdurable la nostra cultura. Dóna fe que ho va aconseguir prou que la seva obra es continuï editant en català i en traduccions a les llengües més insospitades.

Per a mi el balanç dels balanços és prou bo. Hi ha qui sembla retreure tebior o falta d’ambició a la commemoració institucional. Bé, tot és criticable, però aquest era justament el nostre objectiu: catalitzar la celebració perquè s’hi afegissin el màxim d’iniciatives, i no buscar cap protagonisme “oficial”. Perquè el tingués tot l’autora i, sobretot, la seva obra. I també els seus lectors. Segur que es podiria haver fet més o d’una altra manera. De fet, sempre el que es fa acaba essent poc. Però, comptat i debatut, avui Rodoreda és més present a les llibreries i, per tant, pot ser més llegida. Ara cal confiar que tots –les institucions, els editors, els opinadors i els altres agents amb capacitat d’incidir-hi–, cadascú en la mesura de les seves possibilitats i de la seva responsabilitat, contribuirem perquè aquesta presència iaquestes possibilitats de lectura no deixin de créixer.