[…]
Queden lluny, per sort, les nits d’antany, quan se simulaven unes deliberacions simultànies que es feia veure que s’anaven desvelant a mesura que avançava el sopar, amb proclamació final de guanyador casualment entaulat entre la concurrència. No, ara impera el sentit televisiu de l’espectacle i per tant tot va d’una altra manera.
Primer, a l’enorme sala d’actes del Palau, van alternar els lliuraments dels dotze premis, i un més que s’havia d’estrenar, amb intervencions de Carles Santos, que va oferir fragments brillants d’algunes de les seves obres. Van obrir i van tancar els discursos institucionals –de Jordi Porta, de l’alcalde Hereu, del president Montilla– i en una hora vam tenir la feina feta i Lluís-Anton Baulenas convertit en l’home de la nit.
Després, en una immensa sala annexa, es va servir un tastet de sopar de disseny, ara que la fantasia gastronòmica ha esdevingut també art i cultura, de la mà de quatre restauradors de renom. Entre plat i plat unes discretes intervencions van anar posant un lleu perfum literari a un sopar que no es va fer gens llarg. I Barcelona va poder dir, i era cert, que havia esdevingut per unes hores capital de la societat literària catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!