El bloc del Director (ILC)

Vull dir que vam fer la primera de les passejades literàries que hi ha programades des del Portal de Santa Madrona -quan visiteu l’exposició no us perdeu la fotografia de l’època que mostra la paret del convent de Santa Mònica coberta de parades de llibres- fins a la platja de Somorrostro, a la Barceloneta. Ahir el Periódicoen feia un resum espero que enllaminidor.

Recuperar l’esperit revolucionari i transgressor de Salvat-Papasseit, que pren cos en la fascinació per les avantguardes però també en les seves dimensions populars, ha estat un dels objectius del projecte. Ho explicàvem així al llibre-catàleg que acompanya l’exposició:

SALVAT-PAPASSEIT, EL MILLOR ENEMIC

Joan Salvat-Papasseit ha estat, i és encara, un poeta popular. Aquesta deu ser una afirmació poc controvertida. I això en qualsevol de les dues lectures que suporta. La primera: va ser popular per origen. I d’esperit revolucionari. Amb la convicció, assentada en l’experiència pròpia, que la revolució és palpable especialment a través de la cultura. A través de la set de cultura. Idealista autodidacte, va posar la seva poesia a l’avantguarda del seu temps. Sense complexos. Amb una ingènua gosadia que el va fer vital i directe, despert. La segona: és popular, també, pel seu ressò, constant i en certa mesura creixent durant la segona meitat del segle XX i que es manté ben viu encara avui.

El projecte Salvat-Papasseit poetavantguardistacatalà, que teniu a les mans en forma de llibre, aspira, sobre aquesta doble constatació, a formular una posada en grau zero de l’obra de Salvat. A través d’una posada en escena contemporània i de context històric que convoca artistes, assagistes i especialistes per propiciar una renovació de lectures i, per tant, una actualització de valors. Des de l’assumpció que entre tots, avui, hem fet de Salvat-Papasseit un autor canònic. Humilment. En el qual reconeixem la virtut de l’inconformisme, de l’afany de superació personal i de la popularitat. Pel cap baix.

Una vegada més, des d’Arts Santa Mònica i la Institució de les Lletres Catalanes s’ha intentat convertir una proposta d’exposició en un exercici d’investigació i de lectura capaç d’incidir en la memòria que tenim d’un dels nostres escriptors i en l’experiència que en farem en endavant. Esperem que l’anàlisi crítica, l’aproximació al context històric, la detecció de nuclis embrió, l’exploració de perspectives comparatives o la construcció de transdisciplinarietats que s’hi plantegen actualitzin, reforcin i rellancin encara les potencialitats enormes que ha desplegat fins ara la paraula i l’acció de Salvat-Papasseit, el millor enemic del tedi.