[…]
Ara és ell qui ens ha deixat, i amb ell el traç suau del seu dibuix, el tracte sempre suau, el vers suau. Com aquests del segon poema de l’”Epíleg en forma de palmera”, d’Hoste del dia del 1994:
El poema és el traç que queda en l’aire
El traç de la palmera i la veu de les fulles
L’aire mou el poema
Hi ha cicatrius d’ombra al tronc:
graons vers la llum
El poema és llum i és ombra
ombra avançant vers la llum
Passat i present al cor de la palmera
Instant precís de la paraula
S’alça la veu com la palmera en el silenci
Al vidre de la finestra (oberta) repercuteix
el cant de l’aire
Somia la palmera vols d’ocells, ales d’àngel
El poema és ala i és vol
Instant ardent, ombra i presència
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!