[…]
Una efemèride excepcional, que justificava segur fer algun gest de reconeixement. Ho vam proposar a laReial Acadèmia de Bones Lletres, que Riquer va presidir entre 1963 i 1996 i que és encara una mica com casa seva.
I així, dijous passat, al palau del carrer del Bisbe Caçador, a tocar de la plaça de sant Just, davant prop de trenta persones que van desafiar la tempesta i amb una elevada presència d’acadèmics, Joaquim Molas va recordar diversos episodis compartits -les classes a la Universitat, els fets dels Paranimf, la redacció del Bompiani, la primera visita a can Riquer- i Lola Badia en va reivindicar la saviesa docent -sense defugir de llançar uns quants dards a la situació actual de l’ensenyament superior, com se’n diu ara-. Vaig agrair a l’Acadèmia que hagués acollit amb entusiasme aquells acte, amb el qual reconeixíem un home de lletres i mestre de lectors. El president actual, Pere Molas, va recordar els noms dels principals antecessors en el càrrec durant el segle passat i, finalment, Martí de Riquer va agrair l’acte amb una sentència potser exemplar, que parlava de com s’ha divertit fent tot el que ha fet, més que excusant-se’n gairebé donant raons que n’expliquen la qualitat i la influència.
Quan vam sortir del palau del carrer del Bisbe Caçador la tempesta ja no era gairebé més que un record.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!