[…]
Les paraules de la música
Que les paraules tenen música no només ho saben els poetes. Agafeu qualsevol text, el que tingueu a mà, el que estigueu llegint abans de posar-vos a dormir, segur que en silenci, i digueu-lo en veu alta. En vers o en prosa, sigui ficció o testimoni, les paraules s’encadenaran amb una cadència determinada, amb repic d’accents, enllaç de vocals, jocs de rimes o al·literacions intencionades o casuals. Les paraules, dites en veu alta, arriben d’una altra manera, potser més endins, potser més clares, o potser només juganeres, que tot pot ser.
Ara bé, quines paraules escauen a la música? Podem fer-nos, així, aquesta pregunta inversa? És en part això el que planteja l’experiència, avui consolidada, de “Música de paraules”. D’ençà de la tardor del 2001, ja ha fet deu anys, els concerts de l’Orquestra Simfònica del Vallès van acompanyats d’un text innecessari, d’un complement d’entrada inesperat, d’unes paraules no previstes: les que ha escrit un escriptor a propòsit de les peces que es podran escoltar, aquell dissabte, aquell diumenge, al Palau de la Música.
Unes paraules innecessàries, inesperades, no previstes, però que permeten eixamplar l’experiència de la música. L’espectador que les hagi llegides abans del concert, o el que ho faci després, té l’oportunitat d’afegir a la sola audició un diàleg íntim amb l’escriptor que evoca, a través del seu text, una història, unes emocions, una digressió personal suggerida per la música.
És segur que cap dels textos no ho dirà mai tot de la música que acompanya. Però no tenim cap dubte que tots i cadascun obriran la finestra a fer-li dir més. I això sol, tant a l’Orquestra com a la Institució n’estem convençuts, ja justifica aquesta “Música de paraules” que proposa paraules originals per a cada música interpretada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!