El bloc del Director (ILC)

Després de massa dies de pausa, reprenc aquesta crònica de l’activitat pública de la Institució viscuda en primera persona. I ho faig reconstruint el dia de Sant Jordi, que, com va essent habitual d’uns anys ençà, va ser dens de lectures en veu alta: em van convidar a participar en tres activitats, i ho vaig fer de gust.

[…]

A mig matí, l’Institut d’Estudis Catalans va iniciar una jornada rodorediana, en record dels cinquanta anys de la primera edició de La plaça del Diamant. Sota la presidència de Salvador Giner i Joaquim Molas, Marina Gustà va presentar una petita exposició sobre les traduccions de la novel·la i Mariàngela Vilallonga va oferir un passeig pels jardins que, al pati de la Casa de Convalescència, duen el nom de l’escriptora, on s’estrenava senyalització de caràcter botànic i literari. Acte seguit, Giner i jo vam encetar la lectura pública de la novel·la, començant pel pròleg de 1982, que acaba amb aquestes paraules:

En aquest moment, en el punt d’acabar aquest pròleg, em preocupa el meu jardí. Ja hi floreixen els prunus, rosa pàl·lid, i el petit arbre de Júpiter, rosa coral. S’aixeca la tramuntana i me’ls castigarà. Vaig a veure què passa amb el vent i les flors.

A l’hora de l’aperitiu, el local de la UOC al centre de Barcelona havia convocat l’enregistrament de testimonis i lectures en record d’Avel·lí Artís-Gener Tísner. Hi vaig fer cap per llegir-hi els primers paràgrafs de les Paraules d’Opòton el Vell, on es presenta ell mateix:

Que vell sóc, atès que ja tinc vint vegades quatre anys, compte del meu pare dit Opòton el Vell per bé que Opòton el Vell ara sigui jo i no en serà el meu fill, temps a venir, car de fills no en tinc. Vaig tenir-ne un aquí però se’m va malaguanyar d’esmerlidet que era i mai no he pogut saber si al Vell Astlan vaig arribar a tenir-ne un altre, que tota la gresca de fer-lo prou la vam fer, però mai més no he vist aquella noia, que ja l’explicaré més endavant.

I ja a tocar de l’hora de dinar no vaig voler faltar a la lectura ja tradicional que se celebra a l’Ateneu Barcelonès. Enguany s’hi van sentir les tres obres finalistes del Premi Crexells: Jo confesso de Jaume Cabré, L’últim dia abans de demà d’Eduard Màrquez i Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals.

Per acabar de fer festa, o començar-la, el dia abans es va celebrar una vetllada festiva literària a bord del vaixell “Cruise Roma”, conegut com “La nave di libri“. Una breu lectura de poesia sarda i catalana i un discurs d’Ennio Cavalli van precedir el concert de la cantant Teresa De Sio, tot un caràcter napolità difícil d’oblidar.