[…]
Hi pensava dilluns, en sortir d’una de les funcions de Match Ball Sindreu, que es pot veure unes poques setmanes a la Biblioteca de Catalunya. Durant una hora justa Albert Vilar es posa a la pell de Carles Sindreu i fa una semblança de l’home i de l’època, a través de textos del mateix autor, potser gosaria dir que exemplar.
No cal saber res de Sindreu per sentir-se atrapat per la situació que es presenta. La paraula ben dita sobre un espai escènic mínim (no cal més que un apunt de línia blanca de la pista de tennis sobre la sorra…) és clarament suggeridora i fa venir ganes, després sí, de descobrir aquesta veu gairebé oculta del nostre passat recent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!