[…]
Hi era tothom, o gairebé. Sobretot, els supervivents més significats de la gauche divine i representants al nivell més alt del món de l’edició amb seu a Barcelona. Els jardins de la torreta de Cesare Cantù es feien petits a mesura que es feia fosc i la nit guanyava capacitat de suggestió.
Així ho vaig veure l’estona que hi vaig ser, acompanyant el conseller Joan Manuel Tresserras, i així ho he llegit en les cròniques socials de la festa. Per a les quals la nostra presència va passar del tot inadvertida. I això també és significatiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!