El bloc del Director (ILC)

Assisteixo per segona vegada al lliurament dels premis Protagonista Jove, que té lloc a les Cotxeres
del Palau Robert. La dinàmica dels premis, iniciativa del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, és senzilla i eficaç. &
Una tria de les novetats de l’any anterior, seleccionada per una comissió experimentada, és posada a consideració dels lectors per franges d’edat. Durant el curs, sota la tutela de mestres o bibliotecaris, la lectura i els comentaris en grup van decantant la tria, fins que al final n’hi ha un que és el més ben valorat i guanya.

L’acte de lliurament del dotzè premi Protagonista Jove aplega cap a cent vint nois i noies de mitja dotzena d’IES i escoles i de biblioteques del país. Obre la festa Marta Vilagut, presidenta del CLIJcat, i a continuació Rosa Mut fa un resum de les valoracions que els lectors han fet dels llibres sotmesos a discussió. Després Marga Mateu, secretària tècnica del CLIJcat, condueix la resta de l’acte: els editors dels llibres premiats, Eugènia Broggi d’Empúries per a la franja de 15 i 16 anys i Montse Ingla de Cruïlla per a la de 13 i 14, agraeixen la decisió dels lectors en nom propi i dels autors, John Boyne per El noi del pijama de ratlles i F.E. Higgins per El llibre negre dels secrets, dels quals diuen unes paraules. Els autors valoren molt especialment aquest premi –tots hi coincideixen, siguin catalans o, com aquest any, no ho siguin– per la seva base diguem-ne democràtica, que els fa sentir-se llegits, en contacte amb els lectors.

Després els nois i noies dels centres presents passen a recollir els diplomes que els acrediten com a jurats de l’edició d’enguany del premi, i n’esdevenen així visiblement protagonistes. És el moment vibrant de la festa: s’aplaudeixen i es xiulen en ser cridats un per un. És, també, una ocasió privilegiada per prendre el pols a la transformació del país: entre dues petites majories de cognoms, una de catalans i una altra d’espanyols, es fan un lloc cada vegada menys minoritari tota mena d’orígens i colors: magribins, orientals, precolombins, africans… La combinació de pírcings i xadors, de robes llampants i vestuari infantil és un veritable carnaval.

És fins i tot emocionant veure aquelles desenes d’adolescents, tan normals per dir-ho així, aplegats al voltant dels llibres que han llegit. Fa una mica la sensació que el virus de la lectura s’escampa, que aquesta malaltia benigna no deixa d’encomanar-se. Els ho faig notar, que són uns malalts afortunats, i que seria bo que no es guarissin del seu bon mal sinó que l’escampessin. De la manera més efectiva: llegint sense amagar-se’n i compartint la passió que ens desperten les obres que llegim. ¶