El bloc del Director (ILC)

Avui
fa vuit dies, el Palau de la Virreina va acollir “Complicitats”, un
acte d’homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig ara que fa
vint anys de la seva mort.

[…]
Àngels Gregori va conduir l’acte de cap a cap. Després de les
intervencions protocol·làries —de Montserrat Gatell en nom de l’Institut
Català de les Dones, de Carme Arenas en nom del Pen, del qual Capmany
havia estat presidenta, i de Jaume Ciurana en nom de l’Institut de
Cultura de l’AJuntament de Barcelona, a més de la meva—, es va projectar
un vídeo amb imatges i retalls d’entrevistes de totes dues. Quines
veus, quina eloqüència, quina força: em sembla que ningú entre els dos
centenars de persones que omplíem la sala no va quedar-se indiferent.

El cos central de l’homenatge va ser una semblança a càrrec de tres
persones significades. Isabel Graña, responsable de l’Espai Betúlia de
Badalona i esrtudiosa de Capmany, va fer un recorregut per les relacions
entre totes dues. Dolors Oller va recalcar, entre records personals, la
importància de L’agulla daurada en la trajectòria de
Montserrat Roig. Finalment, Josep M. Castellet va evocar les relacions
que va mantenir com a editor amb totes dues, i especialment alguna
anècdota sobre la gènesi del treballde la Roig sobre els catalans i els
camps nazis. Finalment, Imma Colomer i Carme Callol van tornar la veu a
les escriptores llegint-ne un parell de textos, ben triats.

Va ser un bon acte, del qual quedarà, a més del vídeo, un petit opuscle que reprodueix fragments d’una conversa entre Roig i Capmany publicada per la revista Cultura
l’abril del 1991, pocs mesos abans que morissin. La mort, sempre tan
cruel, ho pot ser doblement en el cas dels escriptors, ja que costa els
seus textos no vagin esdevenint de mica en mica inaccessibles als
lectors. Recordar Roig i Capmany com vam fer la setmana passada és una
manera de demanar-nos si encara ens diuen coses, si les llegim prou, si
som dignes del seu llegat.