[…]
La casa on va viure i on va morir Joan Maragall i on ha viscut bona part de la família és un dels espais literarisés rics i suggerents del nostre país. I alhora el principal centre d’estudi sobre la vida i l’obra del poeta, d’ençà que va esdevenir dependència de la Biblioteca de Catalunya després que la família el cedís a la Generalitat en morir l’última de les filles que la custodiava.
Confiem que, ara que es perfila a l’hortizó la celebració dels cent cinquanta anys del naixement de Joan Maragall i el centenari de la seva mort, que s’escauran el 2010 i el 2011, espais maragallians com la seva casa del carrer d’Alfons XII, i també la seva obra, retrobaran la projecció popular que sempre havien tingut.
I que explica, per exemple, aquesta anècdota de temps de guerra. Diu que un escamot de la FAI va entrar-hi hem de suposar que amb intencions no precisament pacífiques. Un dels milicians va trobar-se al despatx un retrat de don Joan i va demanar a Clara Noble, la seva vídua, què hi feia auqlla imatge allà. Ella va respondre que es tractava del seu marit. I ell va ordenar la retirada immediata i respectuosa de l’edifici. Perquè era el mateix retrat que presidia el casal anarquista del qual provenia aquella ànima revolucionària…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!