El bloc del Director (ILC)

Ahir la Universitat de Vic va investir el seu primer doctor honoris causa i ho va fer en la persona d’Emili Teixidor.
 

La situació era prou especial perquè la Institució hi fos present d’alguna manera, i me n’hi vaig anar. Especial perquè una universitat que ha fet de les humanitats i la pedagogia el seu eix vertebrador ha fet doctor, en coherència, un escriptor. I perquè l’escriptor escollit ho ha estat, no cal dir-ho, per l’entitat de la seva obra literària, però també pels seus vincles personals amb Vic i amb Osona, fill com és de Roda de Ter, per la seva qualitat de pedagog i pel seu compromis públic en favor de la lectura.

De tot plegat en van parlar Ricard Torrents en la seva laudatio i Francesc Codina en la intervenció com a padrí del nou doctor. I, és clar, el mateix Emili en el seu discurs d’acceptació. Se’n pot veure un petit resumaquí.

El recorregut fenomenal de la pel·lícula Pa negre, versió cinematogràfica de la novel·la homònima i de Retrat d’un assassí d’ocells, ha contribuït a difondre com mereixia l’obra considerable d’Emili Teixidor, popular com a escriptor infantil i juvenil però menys conegut per la seva narrativa sense adjectius.

De tot plegat en vaig parlar, pensant en el lector forà, en un article que reprodueixo aquí, com a petita celebració personal.