El bloc del Director (ILC)

Publicat a Esquerra Nacional, 96 (20-26 de maig). &

Quan era petit llegia durant hores i hores històries de Mortadelo i Filemón. La meva àvia era portera d’una finca de Gràcia i recollia els diaris i les revistes dels veïns. Suposo que els duia al drapaire per arrodonir la mesada, però abans en separava tot allò que els néts en podíem aprofitar. I ho aprofitàvem: anàvem sovint a casa els avis, on entre moltes altres aventures vivíem l’experiència de penjar-nos fora del temps en companyia dels personatges de la galàxia Bruguera. La veritat és que l’àvia em mirava amb posat greu mentre llegia i les hores em corrien pel costat fins a fer-se fosc. Et cremaràs la vista, deia sempre, en un lleu to de retret. No tinc gaires dubtes que dec en bona part haver esdevingut lector a l’efecte combinat d’aquell retret amb la incitació que eren les revistes rebregades.

Trobo que parlem massa de la lectura i la practiquem poc. I el que té sentit de la lectura, el que dóna satisfacció i plaer, com passa amb les millors coses bones d’aquesta vida, és la seva pràctica. La millor manera d’engrescar a la lectura és convidant a llegir: llegeix, i així que descobreixis el teu text veuràs que l’esforç ha valgut la pena. I quan comencis ja no trobaràs el moment de parar. Perquè la lectura entreté, sí,i també pot informar. Però, sobretot, ens porta a viure amb més intensitat la pròpia vida i també les vides que mai no viurem. Aquest és el seu ferment revolucionari. Per això els totalitarismes es funden sempre en una crema de llibres.

La millor manera de fomentar la lectura, doncs, és oferir –com pretén fer el Pla que ara engeguem–, tant als qui les esperen com als qui ni tan sols hi comptaven, ocasions de llegir. Perquè el contacte amb tota mena de textos i en especial amb la lectura literària és altament contagiós. Llegiu sense protecció i ja m’ho direu. ¶