El bloc del Director (ILC)

16.11.2009 – 18:11 – Països Catalans

Què fa i quines són les funcions de la Institució?

La Institució de les Lletres Catalanes va ser creada el 1937, per tant tenim una certa història. Va ser dissolta un cop finalitzada la Guerra Civil i recuperada pel Parlament de Catalunya, restituït l’any 1987. La missió que té es sintetitza en quatre punts. L’objectiu general és fomentar la lectura, però també protegim i difonem el patrimoni literari català; donem la màxima difusió a la literatura i donem suport als escriptors i a les associacions que els propis autors constitueixen. Aquestes quatre missions ens permeten parlar de la institució com a agent literari col·lectiu: intentem fer visible a tots els nivells la literatura i el coneixement dels escriptors.

Ara mateix, en quin moment es troba la literatura catalana?

Es troba molt bé. Tan bé com les literatures del nostre entorn o com les grans literatures que ens encerclen. Des del punt de vista de la creació literària, vivim un moment de gran esplendor, un moment en què hi ha propostes molt diverses adreçades a públics molt diferents. Tenen una gran riquesa literària i una gran capacitat de convicció dels lectors potencials. Això passa en tots els gèneres literaris: narrativa, poesia, teatre, no-ficció…

Els autors catalans poden competir amb els autors estrangers?

No tot són flors i violes. Tot i que hi ha diversitat des de les propostes creatives, tenim alguns problemes objectiu molt clars, pel què fa a la relació amb el públic i la visibilitat de les propostes a la nostra societat. Patim una sèrie de dèficits estructurals contra els quals és molt difícil lluitar. Aquests dèficits són producte de quatre dècades de dictadura, però també perquè vivim un moment en què la funció pública del fet literari cada vegada té menys força. La suma de les dues coses fa que aquests problemes estructurals siguin molt difícils de vèncer. Els nostres escriptors i les seves obres no tenen la presència que mereixen en els mitjans de comunicació ni en els entorns veïns. Això passa perquè la nostra realitat és bicultural. Hi ha dues tradicions que lluiten per ocupar el mateix espai: la tradició espanyola i la nostra. En el cas de la tradició espanyola hi ha molta capacitat de pressió i una naturalitat no discutida, contràriament a la catalana, que es veu com una tradició de segona. Tothom ha sentit a dir allò que els escriptors catalans ho són perquè la Generalitat els subvenciona. Aquí subvencionem els nostres escriptors igual que en qualsevol altre país. Els sistemes de suport a l’edició i la difusió que ha generat el nostre teixit administratiu no és gaire diferent que el suport que tenen altres escriptors estrangers.

Aquest és l’argument que ha fet servir la caverna mediàtica espanyola.

Exacte. Aquesta concepció és la que utilitza la caverna i algú que, a vegades amb ingenuïtat, amplifica i acaba generant un estat d’opinió.

I què en pensa d’això?

Això és estrictament fals. Els periodistes tenen la missió de comparar el suport de l’administració que tenen els escriptors catalans i els francesos, danesos o espanyols. Al final, tots acaben sent una mica semblants. Nosaltres estem en una situació més crítica, perquè venim de molts anys de negació de la nostra creació literària, tant en els mitjans com en el sistema educatiu. Ara ens resulta difícil recuperar el temps perdut. Ens costa molt que el sistema educatiu obri més espai per encabir la presència literària catalana, perquè tot en la societat va en contra d’aquest aspecte. No sé com ens en sortirem, però, afortunadament, en el món educatiu hi ha molta gent que aprecia i estima la lectura.

Es pot afirmar que som la nació sense estat amb una literatura més forta?

Segur. Les comparacions sempre són complicades, perquè sovint desconeixem aquells amb qui ens volem comparar. La literatura catalana és fundacional, és de les més antigues d’Europa. A més, és absolutament viva en gèneres i estètiques. Hi ha algunes literatures fundacionals, com l’occitana, que pràcticament han desaparegut. Algunes que són molt potents no tenen una tradició de vuit o nou segles al darrere. Per tant, la literatura catalana té aquesta doble característica que la converteix en el miracle literari europeu. Tot això s’ha donat sense un estat al darrere, l’empara que els sistemes culturals tenen per assegurar la seva continuïtat.

Tenim assegurades noves fornades de joves escriptors?

Tot indica que sí. En la nostra situació no hi ha cap falla generacional. La Montserrat Abelló és una poeta de 92 anys que sempre va acompanyada en les seves intervencions públiques per gent d’entre 20 i 50 anys. Al voltant de la Montserrat Abelló trobem poetes de totes les generacions que han vingut al darrere. Això ens indica que hi ha poetes de totes les edats. A més, hi ha una capacitat de dialogar i relacionar-se. El problema pot venir quan un escriptor es planteja una certa professionalització. El nostre sistema literari dóna molt poc espai per a la professionalització en la literatura. Tot i això, l’espai ha augmentat en relació a fa tres o quatre dècades. Ens falla, però, que les obres siguin vistes pels lectors potencials sense complexes de cap mena.

Ara que tenim una certa perspectiva, què se n’ha tret de la Fira de Frankfurt?

Se n’ha tret una visibilitat de la indústria catalana en el mercat internacional. Els editors catalans no necessiten fer introduccions perquè l’editor que parla amb ells els entengui. L’editor català ja és vist com una persona que té una tradició sòlida comparable amb la de qualsevol altra cultura. Això és degut a la feina que es va fer a Frankfurt i també gràcies a la bona feina feta pels editors estrangers que van creure en les possibilitats dels catalans. Per exemple, trobem l’èxit de Jaume Cabré a Alemanya amb Les veus del Pamano. No sé si sense Frankfurt tot això s’hauria produït.

Com s’aconsegueix que la ILC sigui el node central de l’activitat literària a Catalunya?

Per un costat, intentem reconèixer aquelles entitats que fan la feina més vertebradora de la societat literària del nostre país; donem ajuts de concurrència pública a tots aquells que tenen projectes de creació, edició i difusió; i també ho fem a través d’activitat pròpia. A través d’aquests recursos, la ILC ha anat atresorant un gran volum d’informació que fa visible la xarxa que ha teixit la mateixa societat literària catalana. I utilitzem les noves tecnologies. De la mateixa manera que tenim un directori d’escriptors, tota la informació que hem recollit sobre els festivals literaris ha de ser visible pels ciutadans, pels organitzadors de festivals. Estem preparant un mapa dels festivals literaris, per fer visibles totes aquestes propostes. D’aquesta manera, seran vistos com un gènere que val la pena programar. Hem de fer l’esforç de fer visible aquesta oferta, perquè els espectacles literaris puguin tenir el seu espai en les sales de teatre o de concerts del nostre país. També volem crear un directori d’exposicions perquè es vegi quins aspectes del fet literari són mereixedors d’exposicions. A més, recollim tota la informació que hi ha sobre el patrimoni literari, per crear un gran directori on aquest patrimoni sigui visible. Això vol dir, per exemple, els arxius on hi ha documentació d’escriptors o de gent de lletres. Aquest és un servei als investigadors que creiem que podem fer. Però a banda d’això, abordem molts altres elements testimonials que són desconeguts o que poden acabar perdent-se: cases d’escriptors, plaques o monuments que testimonien la relació d’un indret amb un escriptor… També n’hi ha d’intangibles, com les rutes literàries o els paisatges literaris. Aquesta informació pot ser rendible perquè els agents turístics utilitzin aquests elements patrimonials per posar en valor altres elements que ells tenen. Si hi ha uns referents literaris lligats a un lloc, enriqueixen l’interès d’aquest espai.

Han parlat amb els agents turístics?

Hi parlem tant com podem. Confiem que quan tinguem aquesta informació construïda veuran les possibilitats que ofereix. Les prioritats dels agents turístics són molt diferents dels ritmes de treball que es produeixen en el nostre entorn i no sempre és fàcil que ens entenguem. Quan tinguem aquests elements per oferir-los, serà molt fàcil compartir objectius concrets.

Com valora el Pla del Foment de Lectura?

Molt positivament, tot i que hem hagut de defensar-lo en una situació econòmica precària. El Pla persegueix que aquells ciutadans que no han sentit mai interès per la lectura li donin una oportunitat. El que busca el Pla és crear el màxim de pretextos perquè tothom s’aventuri a llegir un text, si pot ser literari. Les accions realitzades han obtingut resultats molt positius. Totes elles intenten fer visible la lectura en aquells espais on ha estat menys visible. Si és molt freqüent que els adolescents abandonin la lectura, és comprensible que els regalem una subscripció quan fan 18 anys. Si hi ha un ampli sector de la societat que està descobrint les opcions que donen les xarxes socials, potser és convenient que creem una xarxa social que tingui la lectura com a element vinculant. Això mateix passa amb moltes altres propostes que hem fet. Tot i que no vull semblar triomfalista, crec que hem trobat una manera positiva d’aconseguir que la societat doni una oportunitat a la lectura i que sigui a la lectura concreta. Una cosa que hauríem d’haver evitat és un missatge del tipus “Llegir ens fa més grans”. No es pot dir a algú que llegeixi sense dir-li què. Nosaltres hem donat aquest missatge associant-lo sempre a una lectura concreta. Les subscripcions es fan a publicacions que seran llegides i les accions que fem des de fa anys es fan al voltant d’autors i obres concrets. Només es pot fomentar la lectura amb exemples concrets. El Pla de Foment de la Lectura és una invitació a conèixer autors i obres concrets.

Internet és una oportunitat?

Naturalment. Internet no va contra la lectura. El que canvien són les maneres de llegir i moltes de les eines que utilitzem a través de la pantalla afavoreixen poc l’actitud que demanava fins ara el fet literari. A través de la pantalla, les oportunitats de lectura són moltíssimes. Però no ens enganyem, quin tipus de consciència lingüística generen? Si no en som conscients, podem acabar sent molt barroers, expressivament parlant.