El bloc del Director (ILC)

Alguns fulls del dietari públic d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes 2007-2012

29 d'abril de 2013
Sense categoria
0 comentaris

La Revista de Catalunya i les polítiques culturals

El pròxim 9 de maig es presentarà a l’Ateneu un número extraordinari de la Revista de Catalunya, el 281, dedicat a analitzar les “Polítiques culturals“, en quatre grans blocs: referents històrics, des del govern, des del territori i visions i perspectives.

[…]

Una de les peces de la darrera és “La presència pública de la literatura i el coneixement de la tradició literària. El cas de la Institució de les Lletres Catalanes”, un article que vaig deixar escrit a la tardor i que l’atzar de la política ha convertit en una mena de llegat testamentari.

Hi traço un recorregut per la història de la primera Institució i de la Institució recuperada l’any 1987, fins al procés de refundació que va culminar amb la reforma de la llei de cap d’any del 2011 i, finalment, el meu relleu ja aquest 2013. I miro d’explicar quin sentit té i en què podria consistir una política de les lletres ara i aquí, i encara més en la perspectiva de l’estat propi.

El text comença així, i n’estic prou satisfet:

Les lletres generen no pas poques paradoxes. El pas per l’escola fa que qualsevol ciutadà sàpiga llegir i escriure. O que s’ho pensi. Alhora, poques societats solen donar-se per satisfetes amb els seus índexs de lectura: ni amb el nombre de lectors, ni amb la quantitat de llibres que es compren i es llegeixen, ni amb la qualitat de les seves lectures. En la majoria d’Estats, d’aquestes insatisfaccions se’n desprenen unes polítiques: les més habituals són de foment de la lectura, de suport a l’edició o a la creació literària, de projecció exterior i interior de la pròpia literatura.

El govern de la Generalitat de Catalunya s?ha dotat de diversos instruments per dur a terme aquestes polítiques. En l?actualitat compta amb la Institució de les Lletres Catalanes per a la promoció del fet literari dins el domini lingüístic, l?Institut Ramon Llull per a la projecció exterior de la llengua i la cultura ?i això inclou òbviament la literatura pròpia?, l?Institut Català de les Empreses Culturals per al suport, entre les altres indústries de la cultura, al sector de l?edició, a més del Servei de Biblioteques, que coordina el sistema de lectura pública.

Potser aquesta aparent sobreatenció a les lletres per part de l?administració catalana prové de la seva singular posició sociopolítica. El cas català deu ser un dels més paradigmàtics de la presència i la influència de la literatura en el relat sobre el país: els fonaments de la pròpia identitat, i en conseqüència el projecte polític que en neix, són en bona part culturals i marcadament literaris. D?ençà de ?lo primer vagit? d?Aribau, el procés de recuperació de la consciència nacional que arrenca amb la Renaixença i culmina en el projecte noucentista de vertebració del país és liderat o acompanyat a l?avançada per literats. I no deixen de ser de filiació noucentista, i per tant d?inspiració literària, tant la lluita per la supervivència sota el franquisme com la primera reconstrucció institucional que la transició a la democràcia va fer possible.

Però titllar la protecció de l?administració al fet literari de sobreatenció és, pel cap baix, inexacte, i no només des del punt de vista dels recursos econòmics que hi ha destinat des de la restauració de les institucions pròpies. A finals de 2008, arran dels 70 anys de la creació de la Institució de les Lletres Catalanes, es va celebrar a Barcelona una trobada d?entitats de promoció de la literatura i la lectura que va aplegar vint-i-sis organismes d?arreu d?Europa i la conca sud de la Mediterrània, que no en són pocs. Aquella trobada va servir d?entrada per constatar que, pel que fa a l?arquitectura institucional al voltant del fet literari, Catalunya no és pas una excepció. I fins i tot, en determinats aspectes, alguns dels convidats més aviat hi veien un model.

Aquest article es proposa preguntar-se per les polítiques de foment de la presència pública de la literatura i del coneixement de la tradició literària que cal esperar de les administracions, a partir del cas concret de la Institució.

Vint anys de Fluvià
14.12.2009 | 11.17
A Sense categoria
L’Odissea de la lectura
07.07.2008 | 9.31
A Sense categoria
Primavera poètica a la Garriga
05.05.2008 | 5.31
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.