El bloc del Director (ILC)

Alguns fulls del dietari públic d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes 2007-2012

27 de desembre de 2012
General
1 comentari

Cap al centenari de Salvador Espriu

Som a les portes de l’any 2013, un altre any carregat d’efemèrides literàries. Són diversos els poetes dels quals s’escaurà el centenari del naixement: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Marià Villangómez, Joan Teixidor, Joana Raspall i, és clar, Salvador Espriu.

[…]

La revista El Procés s’avança a l’Any Espriu i publica, avui mateix, el seu tercer número amb un ampli dossier dedicat al poeta de Sinera amb, entre moltes altres coses, una enquesta a una trentena de lectors. La meva resposta fa:

1. Quin valor atorgueu a l’Espriu? Espriu és un pou sense fons, un horitzó infinit, un bagatge inexhaurible. D’altra banda deu ser un dels autors reduïts més sovint a un lema (començant per aquell inevitable “poeta nacional” que encapçalava les informacions sobre la seva mort fa un quart de segle), per bé que el seu univers acaba per fer tots els lemes petits, insuficients, injustos, de vegades fins a ridiculitzar-los.

2. Quin és el gènere que més valoreu i quines obres destacaríeu? Coneixem Espriu sobretot com a poeta, després com a dramaturg i per la seva narrativa. Tanmateix, sovint els que sembla que més el coneixen el presenten com un novel·lista sense obra, i la idea és tan suggerent que tempta donar-los la raó. Jo més que un gènere en triaria la potència d’algunes estratègies: la construcció d’un sistema de símbols, l’aproximació al drama vital a través d’un joc de màscares o miralls, el doble joc de simplificació de l’estil i precisió expressiva, l’obsessió per construir una veu universal des del compromís moral. Un cimal on conflueixen totes deu ser la Primera història d’Esther. Però personalment l’empremta de Les roques i el mar, el blau ha estat intensa des de la primera lectura.

3. Heu canviat de criteri sobre Espriu al llarg dels anys? Probablement. Com més va, més preparat em sé per llegir-lo i més conscient sóc que no n’abastaré el que se me n’escapa. Potser és per això que cada vegada el rellegeixo amb més interès.

Nit de lletres a Girona
09.10.2009 | 10.19
A General
Vinebre
25.09.2009 | 9.37
A General
Una marató per Màrius Torres
02.03.2010 | 11.29
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

    1. Víctor Obiols ha respost el 27 Des 2012 a les 16:16

      Estic molt d’acord amb tot el que dius. De fet, de “Les roques i el mar, el blau” en volia fer una tria per ser llegida, si s’escau. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.