Som a les portes de l’any 2013, un altre any carregat d’efemèrides literàries. Són diversos els poetes dels quals s’escaurà el centenari del naixement: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Marià Villangómez, Joan Teixidor, Joana Raspall i, és clar, Salvador Espriu.
[…]
La revista El Procés s’avança a l’Any Espriu i publica, avui mateix, el seu tercer número amb un ampli dossier dedicat al poeta de Sinera amb, entre moltes altres coses, una enquesta a una trentena de lectors. La meva resposta fa:
2. Quin és el gènere que més valoreu i quines obres destacaríeu? Coneixem Espriu sobretot com a poeta, després com a dramaturg i per la seva narrativa. Tanmateix, sovint els que sembla que més el coneixen el presenten com un novel·lista sense obra, i la idea és tan suggerent que tempta donar-los la raó. Jo més que un gènere en triaria la potència d’algunes estratègies: la construcció d’un sistema de símbols, l’aproximació al drama vital a través d’un joc de màscares o miralls, el doble joc de simplificació de l’estil i precisió expressiva, l’obsessió per construir una veu universal des del compromís moral. Un cimal on conflueixen totes deu ser la Primera història d’Esther. Però personalment l’empremta de Les roques i el mar, el blau ha estat intensa des de la primera lectura.
3. Heu canviat de criteri sobre Espriu al llarg dels anys? Probablement. Com més va, més preparat em sé per llegir-lo i més conscient sóc que no n’abastaré el que se me n’escapa. Potser és per això que cada vegada el rellegeixo amb més interès.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Víctor Obiols ha respost el 27 Des 2012 a les 16:16
Estic molt d’acord amb tot el que dius. De fet, de “Les roques i el mar, el blau” en volia fer una tria per ser llegida, si s’escau.