El bloc del Director (ILC)

[…] 

Joan-Elies Adell va oficiar de mestre de cerimònies. El vice-síndic de l’Alguer va obrir els parlaments institucionals i Margarida Aritzeta, en representació de la Generalitat, els va tancar. Entremig jo vaig donar tres motius per justificar, si calia, l’homenatge: el testimoni lingüístic i literari de Canu, que adopta el català com a llengua pròpia en arribar als deu anys a l’Alguer i com a llengua literària en començar a escriure, prou més tard, i que ho fa des de la tenacitat personal de l’estudi gairebé autodidacta; reconèixer aquest testimoni davant els algueresos, pel que té d’exemplar aposta per la identitat cultural que compartim; reconèixer-lo, també, des del Principat, des de la resta dels territoris, perquè continuar sent literàriament vius a l’Alguer ens fa més diversos, més rics, més forts.

Després, Pere Mayans, que els coneix bé, va glossar la figura i l’obra de l’autor. I els cantants de l’AlguerFranca Masu i Claudio Sanna van declamar una bona selecció dels poemes de Canu. La meva contindria almenys aquests poemes:

Teulades
(d’En l’arc dels dies, 2000)

Teules
d’argila i de sol,
ànimes vermelles
ànimes pacients
que escoltau
los sons de l’univers
i els cants
de la terra dels vius.
Àrides ondes
on arrela el silenci,
on clar batega
el nou somni
que me pren la mà
i me porta
damunt d’aquesta mar
misteriosa,
mut testimoni
de la joia i del dolor.

Me nodreix de paraules
(fragment; de Nou cant, 2007)

Desbridada resta l’ànima
per acollir els nous cants
i els anys que vindran.

Lo rusc
(de Poesies inèdites, dins Itinerari poètic, 2009)

Jo
que vaig ésser
pastor d’espigues
he alçat a l’era
nurags de forment
i he enfonsat
les mans ansioses
al rusc de les síl.labes
per arribar
a la secreta font
de la paraula
per cantar
la grandesa de l’home
i de la terra.