Sempre he tingut un gran respecte per la paraula escrita, molt més que per la parlada. La paraula en format de veu és sempre excusable: el ritme frenètic d’una conversa –per pausada que siga– i la instantaneïtat dels pensaments que l’acompanyen i la construeixen justifiquen qualsevol relliscada. No vull dir però, que no tracte de parlar cada vegada millor: la nostra veu i les paraules que la permeten, són l’essència humana; el nostre vertader carnet d’identitat. Tanmateix, la seua volatilitat és una coartada, un permís per descansar, de tant en tant, de la norma i de l’estètica sense cap remordiment. No puc fer el mateix quan escric; si més no, quan escric alguna cosa destinada a ser llegida per algú altre. No puc escriure ala babalà, sense rellegir constantment les meues paraules i tractar de construir un text mínimament interessant i ben estructurat. I no puc fugir d’aquesta premissa escriptora, per molt irrellevant que siga l’objectiu de les paraules. Es com aquell a qui li agrada anar ben mudat: s’esforçarà per assolir una imatge, provarà diferents combinacions en funció d’allò que vol transmetre; s’hi trencarà la closca, amb independència de si és per anar al futbol, al casament d’un amic o a comprar el diari un diumenge pel matí. No sé a què atribuir aquest respecte exagerat per allò què escric. Ha d’haver una mica de seducció, de voler agradar; ha d’haver una mica d’estètica, de fer lluir la meua expressió; també pot haver una mica de superba. Tot amb tot, pense que allò que realment m’empeny a capficar-me en qualsevol escrit és l’afany de donar-li importància al missatge, de voler dignificar el seu contingut. No pretenc de fer cap obra mestra ni cerque la perfecció literària; tant sols fuig de la mediocritat. Un treball de la universitat, un escrit al meu bloc, un mail col·lectiu, una carta personal… Totes les paraules mereixen el respecte i l’atenció de qui les escriu. Una nota d’escola també. Per què la gran majoria de mestres escriuen teletips quan volen comunicar-se amb els pares i les mares? Tant difícil és escriure amb una mica de passió? Quin missatge transmet la vulgaritat del format, més enllà de la informació que hi conté? Que no sabem escriure? Que no tenim temps per fer-ho? Que no volem fer-ho? Que no ens importen les formes? Que som uns descuidats? Que som uns avorrits? Que no treballem amb il·lusió? Les notes d’escola, com qualsevol escrit, diuen moltes més coses de les que volen dir.
Farem el cim del Montcabrer!
Benvolguts pares i mares de 5è i 6è:
El proper dia 17 de març els i les alumnes de 5è i 6è de l’escola farem una eixida ben especial: volem fer el cim del Montcabrer, sostre de l’emblemàtica serra Mariola. Serà una experiència apassionant que permetrà els vostres fills i filles d’assaborir la natura en estat pur i, alhora, els ajudarà a conèixer millor el seu País, primer pas per poder començar a estimar-lo. D’altra banda, aprendre a respectar la natura és un objectiu cabdal de la nostra feina com a mestres i, per això, l’eixida serà respectuosa amb la natura: tant per anar cap a Agres –inici del recorregut–, com per tornar cap a Albaida, agafarem el tren Xàtiva-Alcoi. Serà una excursió d’un dia sencer. Eixirem des de l’estació d’Albaida de bon matí –8:15am– i tornarem per la nit –8:05pm–. Més endavant us informaré amb tota mena de detalls sobre el recorregut que farem i les coses que caldrà tindre present per preparar aquesta activitat de senderisme per la Mariola. L’eixida tindrà un cost aproximat de 5€. Mentrestant però, per tal d’anar planificant l’eixida, necessite saber quins alumnes hi participaran i la vostra autorització (feu servir aquesta mateixa nota com a autorització). Esperant poder comptar amb la vostra col·laboració, m’acomiade.
Atentament,
Didac, mestre d’Educació Física
AUTORITZACIÓ
Jo,…………………………., autoritze el meu fill/a ………………………. a realitzar l’activitat Eixida al Montcabrer el proper dia 17 de març de 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En els escrits s´ha de quedar ben plasmat el que l´escriptor ens vol fer arribar, per això és tan important una o altra paraula, ja que farà que les que ho llegim ho interpretem d´una determinada manera, per això per a gent com jo ens és tan complicat escriure encara que siga aquest xicotet text.
Un bes. Aloma
Hola,
sóc Esther. He treballat al Teatro de los Manantiales durant els últims quatre anys. La teva germana em va dir que et comentara el que estic fent i ací estic. Del 17 al 22 de maig tindrà lloc la I Trobada d’Escoles Municipals de Teatre a Riba-roja, si m’envies un correu electrònic et faré arribar la informació de la programació que he preparat. Doncs bé, ja estem en contacte.
Salut,
Esther
691210095