TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
(Article publicat el 6 de juny al suplement educatiu “AULA” del Diari Levante-EMV)
“El més gran dels incendis comença amb una insignificant espurna”, resa un aforisme xinès. A l’escola, sovint, passa una cosa semblant: els projectes més extraordinaris solen nàixer d’una minúscula idea o d’una conversa improvisada. I, un cop salta l’espurna creativa, l’incendi pedagògic avança d’una manera incontrolada, tot fent nàixer de les seues flames les més insospitades activitats. Això mateix ens ha passat als mestres de 1r cicle del CEIP Covalta d’Albaida amb el nostre últim projecte: les llegendes valencianes.
L’espurna fou un llibre. Tot va començar al setembre quan, casualment, va caure a les meues mans el llibre “Llegendes valencianes”, escrit per Víctor Labrado i editat en gran format per Bromera, amb unes magnífiques il·lustracions de Francesc Santana. Vaig quedar embadalit amb la lectura, entre d’altres coses, perquè em va descobrir un món que desconeixia: els éssers i les històries mitològiques de la tradició oral valenciana; un meravellós món de presències incertes i misterioses, a mig camí de la realitat i la fantasia. Malgrat el delit amb què havia llegit el llibre però, no fou fins al febrer que vaig decidir de portar-lo a l’escola per ensenyar-lo a Pau i Maria, tutors de 1r cicle. No sabia exactament què volia fer però tenia el pressentiment que la màgia del llibre despertaria el nostre enginy. No m’equivocava: els meus companys també quedaren bocabadats i, en un parell de reunions, dissenyàrem un projecte extraordinari vinculat a l’àrea de plàstica, en el qual, l’escriptura, les manualitats, el dibuix, la literatura, el teatre i, fins i tot, el cinema, hi tenien cabuda.
L’Home dels nassos, la Bubota, els Nyítols… Decidírem de triar les històries i éssers més peculiars i arrelats a la Vall d’Albaida, amb l’objectiu d’implicar també a les famílies. I, heus ací que, entre abril i maig, aparegueren per l’escola l’Home dels nassos, enigmàtic personatge que té tants nassos com dies li queden a l’any; la Bubota, un fantasma que, de vegades, pot ser molt “humà”; la Quarantamaula, una criatura diabòlica que s’emporta els menuts que no fan cas; i els Nyítols, uns éssers microscòpics que entren per l’orella i fan oblidar-ho tot perquè rosseguen la memòria, “que és la part més dolça del cervell”. Gràcies a Víctor Labrado –que m’envià les imatges del llibre– elaboràrem una presentació multimèdia ben animada de cada ésser, que incloïa divertides dramatitzacions… com l’operació d’extracció de Nyítols que li practicàrem d’urgència al nostre director! A més a més, al llarg del projecte, tots els alumnes de 1r i 2n van escriure els seus pensaments i curiositats al voltant de les històries i elaboraren diferents manualitats, com un Home dels nassos de fang o una titella de la Quarantamaula. Una experiència d’allò més transversal que va concloure amb el visionat del clàssic japonès de dibuixos animats El viatge de Chihiro, una magnífica pel·lícula on apareixen tota classe d’éssers mitològics del Japó.
Un final de llegenda. Allò que ningú no s’imaginava és que el mateix Víctor Labrado apareixeria una nit per l’escola i compartiria amb tots nosaltres una vetllada nocturna per acomiadar aquest projecte tant emotiu. La veu i la presència solemnes de Víctor, les explicacions dels xiquets i les xiquetes, les anècdotes de casa, el deliciós sopar que compartírem entre converses i somriures… Fou una trobada tant meravellosa que ara, una setmana després, mentre escric aquestes paraules, dubte de la seua veracitat. Vàrem viure realment aquella màgica nit o es tracta del record imaginari d’un desig, d’un fet que mai no va ocórrer?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El cicle d’infantil ha treballat a Sanchís guarner,i van posar en escena tot allò que havien aprés.
Els de primària amb les llegendes,a més a més aquests xiquets tingueren a l’escriptor per preguntar-li qualsevol dubte que pogueren tenir, ja fora de la quarantamaula,bubota,nyítols….i clar com no les posades en escena dels mestres( la intervenció d’urgència a Jesús per traure-li els nyítols).
Sou genials feu una escola que jo no he tingut, ensenyeu als xiquets a ser personetes,a pensar per ells mateix i a desenvolupar la seua personalitat…feu una escola més o menys com Víctor Gómez Labrado ens va mostrar en el seu llibre: La mestra.Sou tots Marifé.