TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Previsibilitat
Hi ha certs esdeveniments que, malgrat la seua natura variable i impredictible, generen sempre el mateix tipus de reaccions. Sempre. Fa igual allò que “realment” haja passat: les declaracions i les anàlisis de les parts implicades són d’una homogeneïtat extraordiària i certament còmica. Les cites electorals són un dels paradigmes d’aquest fenomen sociològic: abans de la votació es pot predir amb una precisió matemàtica allò que diran els protagonistes. Fa igual si han aconseguit uns resultats excel·lents, bons, roïns o lamentables: això no té la menor importància: el gruix del seu discurs serà pràcticament idèntic al de les eleccions anteriors. No cal dir que un altre exemple d’aquesta estranya anomalia discursiva són les convocatòries de vaga, com la que ahir va afectar al sistema educatiu valencià en la qual, evidentment, hi vaig participar.
Què anava a dir el fava, el gamarús, el mitjatinta, el balòstia de Font de Mora? Doncs, això mateix, que ha estat un fracàs, que la vaga ha tingut una incidència mínima, que la jornada ha estat de normalitat absoluta… I tot, amb independència que la vaga haja estat un èxit rotund: haguès dit exactament el mateix per molt que el seguiment haguès estat del 100%. Les declaracions que ha fet al llarg del dia d’avui les podria haver gravat fa un mes i no haguera passat absolutament res: seguirien essent idènticament vàlides. I ho seguiran essent per a la pròxima vaga de l’ensenyament. De fet, si canvia quatre paraules clau del camp semàntic de l’educació per les seues homòlogues d’altres sector -indústria, turisme, transports…- amb un model en tindria prou. Allò divertit és que les declaracions dels sindicats també segueixen aquest patró: encara que la vaga hagués estat un fracàs, el seu discurs no haguès variat massa -per no dir gens-. És l’essència de la “propaganda”, l’antònim de “veracitat”.
La manifestació fou un èxit de participació (això ho han reflectit, fins i tot, els diaris “amics” de Font de Mora en primera pàgina). El seguiment de la vaga per part dels docents, també. I, malgrat les contradictòries declaracions, seria ben fàcil de demostrar-ho: si, posem per cas, Conselleria és gasta 5 milions d’euros en les nòmines dels mestres i 5 més en les nòmines dels professors d’institut, només haurien de calcular allò que s’estalviaran (aproximadament 90-100€ per mestre) el mes que ve en aquest concepte. Fora bo que algun sindicat fes aquest senzill càlcul. Fet i fet, sempre podrà amagar-lo en cas que, finalment, no li siga favorable. Perquè la “manipulació” ha de ser patrimoni de la dreta?
Avui he tingut classe amb tots els cursos -a l’escola on treballe faig de mestre d’Educació Física-. Classe per classe, els he agraït el fet de no haver vingut a l’escola (al CEIP Covalta d’Albaida van aparèixer 7 o 8 alumnes d’un total de 160). D’altra banda però, els he dit que no podia ser de cap altra manera. I els he fet la reflexió que tots els pares i les mares haurien de fer: els primers interessats en que la Generalitat comence a preocupar-se una mica per l’escola pública són ells. Com bé he dit als alumnes, si quan plou no podem fer classe perquè no tenim ni gimnàs ni una mísera aula buida per poder treballar, els perjudicats són ells; jo, continue cobrant el mateix. És un plantejament molt simplificat però no deixa de ser veraç: són els pares i les mares qui haurien de lluitar amb més força per una escola pública i de qualitat. I, aquest cop, sembla que han despertat. Nosaltres, els mestres, continuarem lluitant i fent-los costat, independentment de xifres i declaracions. No necessitem cap estadística per creure en el nostre treball i estimar-nos l’escola pública.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bones Didac. Sóc Martí, amic del Xusso. Una qüestió. Mira des de la Burxa, una publicació local del barri de Sants voldriem parlar sobre la moguda educativa al P.V. Com que vaig seguint el teu bloc, vaig proposar a la redacció de comentar-te a veure si t’interessaria fer un article sobre el què està passant actualment.
De totes maneres demanaré el teu telèfon a Xusso i et trucaré personalment.
Ens veiem