Del Sud

Hi ha dies que hom s’alça i, de repent, el cel sembla aclarir-se. El vell concepte de la roda medieval deia que la vida era com un cercle que va girant: uns dies estàs en la part de sota i uns altres, al damunt. La meua roda particular feia temps que no girava i que m’havia condemnat a restar en la part baixa, vivint dies negres, de nostàlgia, por i malenconia. Ara, però, sembla que tot està canviant i, de colp i volta, torne a veure aquells cels blaus que només un Josep Pla, des de la tranquil·litat del mas Llofriu, sabria descriure amb l’exactitud del talent i la tècnica depurada. Dies dolços, per dir-ho a la manera del geni de Roda de Ter, Miquel Martí i Pol: “Tan dolçament com dir-te algun secret a cau d’orella i sentir que la pell se t’encén de desig altra vegada”.

Avui, estic content i, per compartir-lo amb tots vosaltres, amb els visitants ocasionals, amb els coneguts i amb aquells que heu seguit els meus neguits de matinades d’insomni i muntanyes de cendra i cigarrets mal apagats, us dedique aquest poema de Martí i Pol, que m’encanta. Ja us he dit que, quan hom no té les paraules adients, és millor deixar parlar els genis…

SI PARLO DELS TEUS ULLS

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fan ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!