David Minoves

(anàlisi d’urgència sobre les conseqüències de l’anunci d’ETA)

Ahir ETA anunciava la fi de la seva activitat armada, un fet que no per
esperat és menys important. Crec que la notícia, a banda de celebrada i
reproduïda arreu del món, és el preludi d’una nova etapa al País Basc,
caracteritzada no només per la fi de la violència sinó, sobretot, per
l’inici de l’acció política per resoldre el conflicte de manera
definitiva. Certament la decisió ja fa temps que està presa, quan
l’esquerra abertzale va decidir donar l’esquena a la lluita armada i
apostar per la política com l’única via per aconseguir els seus
objectius, però la posada en escena ve marcada per l’anunci d’ahir a la
tarda.

A ETA no li hem d’agrair res, ans al contrari, no podem
més que condemnar i lamentar la violència i les víctimes causades per la
seva acció. Temps hi haurà per fer balanç d’una organització que va
començar la seva singladura actuant contra el règim franquista amb un
ampli suport popular i que ha acabat perpetrant sagnants atemptats
indiscriminats i fortament debilitada per la pressió policial.

No soc tant il·lús per creure que amb aquest comunicat els estats
espanyol i francès acceptaran parlar del dret a decidir del poble basc
d’un dia per l’altre. Però si que la situació creada després de l’anunci
obre un nou tauler de joc on, com a mínim, caldrà tenir en compte els
següents factors:

1. L’esquerra abertzale inicia un camí basat
en l’acció política que ja no té marxa enrere. La decisió d’ETA ha estat
unilateral, no s’ha vist precedida d’un alleujament de la pressió
policial ni d’una oferta de diàleg per part dels governs espanyol o
francès. Però en canvi sí que s’ha vist precedida per una demanda
explícita de l’esquerra abertzale de cessament de la violència. Això ens
indica fins a quin punt la determinació d’ETA es basa en una profunda
reflexió que implica assumir les conseqüències que un pas com aquest pot
comportar.

2. Desapareix un dels principals esculls perquè els
estats espanyol i francès encarin el diàleg amb l’organització armada i
el major argument esgrimit per aquells que es negaven a parlar del dret
a l’autodeterminació mentre ETA matés, extorsionés, segrestés o
atemptés per socialitzar el conflicte. Amb aquest pas, l’argument que
guanya força és l’apel·lació al ple exercici del dret a decidir en una
situació de pau i absència de violència.

3. La bona estratègia
d’internacionalització desplegada durant els darrers mesos amb la
Declaració de Brussel·les, la creació del Grup internacional de
verificació, la bona tasca de Lokarri en la celebració de la Conferència
Internacional de Donosti per promoure la resolució del conflicte al
País Basc, i la la Declaració d’Aiete han posat el conflicte basc en
l’aparador mundial i el suport de destacades personalitats de l’arena
internacional reforça la posició favorable a la negociació política.

4. L’arribada gairebé segura al govern de l’Estat espanyol del Partit
Popular, força antitètica als postulats polítics de l’esquerra abertzale
és una condició imprescindible per iniciar un diàleg definitiu entre
posicions confrontades. Un diàleg que ha de servir per parlar de tot: de
les víctimes, dels presos, del desarmament, de la derogació de la llei
de partits, de la participació política de l’esquerra abertzale, de les
causes del conflicte polític, del dret a l’autodeterminació… Com se
sol dir, la pau la negocies amb l’enemic.

Òbviament ja sé que
no descobreixo res de nou, però aquests quatre factors em fan pensar que
ha arribat l’hora de l’acció política a Euskal Herria, i és hora de que
tots els actors estiguin a l’alçada de les circumstàncies.

Les properes eleccions del 20 de novembre veurem fins a quin punt la
ciutadania avala aquesta aposta de l’esquerra abertzale mitjançant el
vot a la coalició Amaiur. Però més enllà del resultat electoral a curt
termini, l’opció independentista a Euskal Herria disposa d’una
oportunitat d’or per sumar una majoria social i electoral a favor del
dret a decidir amb l’única legitimitat de les urnes, i aquesta és, sens
dubte, la millor notícia resultant de l’anunci d’ahir a la tarda: que el
camí cap a la independència ha quedat net d’obstacles insalvables que
deslegitimin l’objectiu final.

Per la nostra banda, només ens
queda celebrar l’inici de la fi de la violència i mostrar la nostra
solidaritat activa amb el poble basc.

Gora Euskadi askatuta!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!