David Minoves
compromís social, compromís nacional
12 d'octubre de 2012
Sense categoria
1 comentari
#12O Res a celebrar, molt a commemorar
Ara fa més de 500 anys, l’arribada de la flota dels Reis Catòlics al continent americà va significar l’inici d’un genocidi que va provocar la mort de 20 milions d’indígenes. Però el 12 d’octubre també marcaria el punt de partida de la resistència indígena contra els invasors d’Abya Yala.
El terme Abya Yala és la paraula que el poble indígena Kuna (el qual viu en els actuals estats de Panamà i Colòmbia) ha usat tradicionalment per denominar la totalitat del continent americà. Significa “continent de la vida”, un terme que el 1992 el líder revolucionari aimara Takir Mamani aconsellà utilitzar a totes les nacions ameríndies: “Anomenar les nostres ciutats, pobles i continents amb un nom estranger equival a sotmetre la nostra identitat a la voluntat dels nostres invasors i dels seus hereus”. Un exemple de lluita per superar la substitució cultural i lingüística i les seqüeles conceptuals del colonialisme.
El terme Abya Yala és la paraula que el poble indígena Kuna (el qual viu en els actuals estats de Panamà i Colòmbia) ha usat tradicionalment per denominar la totalitat del continent americà. Significa “continent de la vida”, un terme que el 1992 el líder revolucionari aimara Takir Mamani aconsellà utilitzar a totes les nacions ameríndies: “Anomenar les nostres ciutats, pobles i continents amb un nom estranger equival a sotmetre la nostra identitat a la voluntat dels nostres invasors i dels seus hereus”. Un exemple de lluita per superar la substitució cultural i lingüística i les seqüeles conceptuals del colonialisme.
I es que, de la mateixa manera que el nostre Onze de Setembre ha servit per transformar una derrota en un catalitzador del nostre alliberament nacional, els indígenes del continent americà proposen que el 12 d’octubre deixi de representar l’anacrònic Día de la Raza o de la Hispanidad, per convertir-se en un revulsiu de l’exercici del dret a l’autodeterminació de milers i milers de pobles que veuen vulnerats els seus drets individuals i col·lectius.
Per aquesta raó, el Fòrum Social Mundial va decidir establir el 12 d’octubre com al Dia de la Resistència Indígena, en just homenatge a aquells que es van enfrontar a l’invasor i a la religió, a la llengua i cultura que els fou imposades per les armes. Són els pobles indígenes que lluiten pel reconeixement de les seves identitats i formes de vida, i que defensen els seus territoris i recursos naturals.
Enguany, el 12 d’octubre estarà marcat a Barcelona per la manifestació dels defensors de la dependència, dels hereus dels colonitzadors que han maldat per subjugar Catalunya. Una manifestació on es barrejaran ultres, nostàlgics del franquisme i militants d’organitzacions xenòfobes i feixistes amb nacionalistes espanyols que han fet del discurs de la por el principal argument per negar-nos el dret a decidir lliurement el nostre futur.
Però nosaltres ja hem perdut la por i, ben aviat, quan siguem un Estat, el 12 d’octubre perdrà la connotació que avui té. Així que, més enllà de celebrar amb una botifarrada el nostre rebuig a la hispanitat, a la desfilada militar -amb la cabra de la legió inclosa- i a l’exaltació de l’imperialisme espanyol, crec que en endavant caldrà commemorar el 12 d’octubre com es mereix, com un dia de lluita pels drets col·lectius dels pobles d’arreu del món que malden per sobreviure front el colonialisme.
Per aquesta raó, el Fòrum Social Mundial va decidir establir el 12 d’octubre com al Dia de la Resistència Indígena, en just homenatge a aquells que es van enfrontar a l’invasor i a la religió, a la llengua i cultura que els fou imposades per les armes. Són els pobles indígenes que lluiten pel reconeixement de les seves identitats i formes de vida, i que defensen els seus territoris i recursos naturals.
Enguany, el 12 d’octubre estarà marcat a Barcelona per la manifestació dels defensors de la dependència, dels hereus dels colonitzadors que han maldat per subjugar Catalunya. Una manifestació on es barrejaran ultres, nostàlgics del franquisme i militants d’organitzacions xenòfobes i feixistes amb nacionalistes espanyols que han fet del discurs de la por el principal argument per negar-nos el dret a decidir lliurement el nostre futur.
Però nosaltres ja hem perdut la por i, ben aviat, quan siguem un Estat, el 12 d’octubre perdrà la connotació que avui té. Així que, més enllà de celebrar amb una botifarrada el nostre rebuig a la hispanitat, a la desfilada militar -amb la cabra de la legió inclosa- i a l’exaltació de l’imperialisme espanyol, crec que en endavant caldrà commemorar el 12 d’octubre com es mereix, com un dia de lluita pels drets col·lectius dels pobles d’arreu del món que malden per sobreviure front el colonialisme.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No se si la Generalitat té potestat per fer-ho. A veure si ho tirem endavant.
Salutacions!