Aquesta és la dicotomia que ens plantegen totes les enquestes, sembla que és el que votarem a les properes eleccions castigant, així, a l’únic partit independentista que, ara per ara, s’hi presenta.
Enfonsar-se amb Espanya és, lògicament, el què defensa el PSC, que no ha variat ni un mil·límetre els seus plantejaments (malgrat que simuli, amb una certa habilitat, un suposat pols entre un sector catalanista i un sector espanyolista).
CiU, per contra, mantè que el què cal, a hores d’ara, és deixar que Espanya ens enfonsi. Ara no toca la independència, si de cas més endavant. Millor que seguim com fins ara i recuperem la “bona imatge” de què gaudia Catalunya en l’época Pujol.
Les enquestes, doncs, ens situen en un escenari en el qual el partit més castigat, el què en resulta més perjudicat, és, precisament, l’únic que considera que la independència és el camí que cal seguir.
Així les coses, i a l’espera que Reagrupament i Laporta es disputin el vot de l’independentisme crític, tot sembla indicar que la representació parlamentària de l’independentisme patirà un important retrocés, malgrat el creixent i històric suport social amb què compta.
No cal parlar, doncs, de suposades unitats, car la prioritat està clara: cal enfonsar Esquerra, el veritable enemic de la causa catalana.
Perfecte, molt bona estratègia, sí senyor!
Amb mi no hi compteu, el meu vot és per en Joan Puigcercós, i que consti que no és un xec en blanc, sinó un exercici de pragmatisme degudament reflexionat.
Des del meu punt de vista, existeix una excessiva frivolització de la realitat política del nostre país, com ho demostra el fet que, a hores d’ara, ningú no sembla voler recordar que el magnífic i catalaníssim senyor Castells s’entaforà (al costat del president Maragall i del vicepresident Carod-Rovira) aquella ditxosa corona d’espines. Però no passa res, ja que ell pertany a un partit seriós i no pas a aquest experiment, a aquesta andròmina, que coneixem com Esquerra Republicana de Catalunya.
Em podeu titllar d’ingenu, naturalment, però no he llegit enlloc que CiU hagi assumit un ideari independentista, i això fa més difícil d’entendre que es faci còrrer que convergència és la veritable solució sobiranista.
Això per no parlar del misteri que suposa, per a la meva limitada intel·ligència, el fet que gran part dels vots socialistes que varen donar suport a la independència del nostre país a les darreres consultes populars desapareixeran del còmput, ja que prefereixen seguir votant al PSC, no votar o votar en blanc a votar en clau independentista, republicana i d’esquerres.
En fi, “som lo que votem”…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sóc dels que voldrien que ERC baixés dràsticament, malgrat que ho farà. No sóc dels que voldrien que Reagruapament creixés a costa d’Esquerra sinó dels votants il·lusionats amb un nou projecte (de ERC però també de CiU, de PSC, de ICV,…) que si aquesta opció no existiís, segurament no votarien.
El menyspreu que mostres cap a aquests votants tractant-nos de “l’independentista emprenyat” és per mi un error i no us portarà bons resultats, sinó al contrari. Aquest paper de ridiculitzar, menystenir i minimitzar aquest sector l’entenc que el faci CiU i el PSC, però no Esquerra.
Tens tota la raó que Esquerra és independentista i per tant, per a mi, aliada natural (s’aliín o no els partits) i prefereixo que guanyi ERC que no CiU, però haurem de reconeixer, que l’última legislatura la coherència no ha sigut el punt més fort d’Esquerra i això passarà factura.
També penso que si jo encara estigués a ERC preferiria que el vot desencantat anés a Regrupament abans que a CiU o a l’abstenció però això ho haureu de decidir els d’ERC o els que els donareu suport.
P.S.: Respecte això que dius del Castells i la corana d’espines (i hi podriem afegir tants i tants episodis) tens tota la raó però és un gol més (un golàs en aquest cas) que us va colar el PSC en el control dels mitjans de comunicació que els vau servir en safata. Molta d’aquesta (des)informació s’ha donat des dels mijans públics “amics?” controlats pel PSC i que tant “ingenuament” va cedir ERC sense oposar resistència i amb els que l’han maltractada de manera barroera, premeditada i sistemàtica sense que ningú d’ERC i fes res efectiu per evitar-ho.