"Cap programa de TV3, la televisió nacional de Catalunya, organitzarà un debat sobre la independència els dies previs al 13-D. Ni l'Àgora, l'espai de debat polític per excel·lència de la cadena, ni el Banda Ampla, que fomenta el debat social, donaran veu a partidaris i detractors de la independència en la recta final de la històrica primera onada de consultes. Segons ha pogut saber directe!cat, la informació sobre les consultes es concentrarà als Telenotícies, i l'únic debat sobre la independència serà l'endemà dels referèndums a l'Àgora. Fonts de Televisió de Catalunya asseguren que la política respecte les consultes és realitzar un seguiment 'feble' i en cap cas incentivar-ne la participació." (font Directe!cat)
No cal insistir en quin és el marc referencial de TV3, ni quin és el tracte que infringeix al català, però l'actitud de la "nostra" televisió pública respecte al moviment de les consultes que agafà volada el 13 de setembre a Arenys de Munt és indignant, les directrius polítiques són tan evidents!
L'escasa -i sovint tergiversada- informació sobre els actes en pro de les consultes i, sobretot, el fet de negar-se a programar-ne un debat abans no se celebrin, en el qual es puguin contraposar els arguments a favor del si i del no a la independència, en compliment de la seva missió de servei públic i de la rellevància objectiva de la qüestió.
Per això he creat un grup al Facebook: Diumenge 13D no engegaré TV3! Amb la següent informació:
Com a ciutadà de Catalunya, amb els meus impostos, pago TV3. Les consultes per la independència del proper dia 13 són un tema del qual, apart de l’estricta i objectiva importància que tenen informativament, vull estar informat. Per això, si durant la setmana del 7 al 13 de desembre aquesta cadena no emet el debat previ que sobre les consultes estan demanant milers i milers de catalans i catalanes, el diumenge 13 de desembre no engegaré TV3.
Us encoratjo a seguir aquesta iniciativa i a difondre-la, tant a Xarxa (Facebook, c/e, blogs...) com fora (estenent-la de viva veu a familiars, amics i saludats).
Davant de la inclusió en l’Avantprojecte, del Gobierno español, de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que..
1. – Els drets d’autor no poden situar-se per damunt dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar essent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra d’allò establert en l’article 20.5 de la seva Constitució espanyola, posa a les mans d’un òrgan no judicial –un organisme dependent del ministerio de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols [i actualment també els catalans, bascos i gallecs] l’accés a qualsevol pàgina web.
3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic de l’actual estat espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.
7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a l'actual Estat espanyol, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel•lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
Aquest manifest, ha estat elaborat de forma conjunta per diversos autors (i adaptat per aquest blocaire a la transitòria composició nacional de l’estat espanyol), és de tothom i de ningú. S’ha publicat en multituds de llocs web. Si estàs d’acord i vols sumar-te a ell, difon-lo per Internet.
Cap de setmana “consultor”. Divendres se celebrà l’assemblea constituentde la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell (PAS), amb l’horitzó fixat al 25 d’abril de 2010, encara no un centenar de persones, però que -d’entrada- poden ser un bon coixí. L’estratègia clara: el resultat serà important (fins i tot seria preferible cancel•lar la Consulta si la perspectiva fos la d’un clar fracàs), però encara ho és més el procés que ha de dur al dia D. Sabadell és una plaça difícil, la ciutat no es limita al centre, ni als barris de Gràcia o de la Creu Alta. Cal anar als Merinals, a Can Puiggener, a la Planà del Pintor, a Ca n’Oriac...; cal elaborar un discurs nou, cal empenta i il•lusió.
Al centre cívic de Can Balsach vaig conèixer la companya Carme Forcadell, vicepresidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i membre de la Coordinadora per la Consulta sobre la independència. “Avui no havies de ser aquí!” és el que li vaig dir a títol de presentació. Un cop refeta de la sorpresa i aclarit el què, vam parlar de la desconvocatòria de la reunió prevista (el mateix dia, a la mateix hora) a Caldes d’Estrac per constituir allí la comissió organitzadora de la Consulta.
Avui 20 de novembre (en guerra descansi!), al centre cívic de Can Balsach, al barri
de la Creu Alta
de Sabadell (Vallès Occidental) se celebrarà l’assemblea constituent de la Plataforma per
l’Autodeterminació a Sabadell.
Sabadell depassa hores d’ara els 200.000 habitants, organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya sense cap
suport institucional pot ser una tasca titànica. Malgrat tot, un grapat
d’associacions i un munt de persones a títol individual han decidit afrontar el
repte. El divendres 20 de novembre serem a Can Balsach, això serà!
Què havia de
ser?
El mateix
divendres estava prevista una reunió informativa sobre les consultes a
Caldes d’Estrac (Maresme). L’organització, a càrrec de la Plataforma pel Dret a
Decidir (PDD) de Caldes, amb la participació de la Carme Forcadell, vicepresidenta
nacional de la PDD,
i amb la disponibilitat d’en Josep Manel Ximenis de la Candidatura d’Unitat
Popular (CUP) d’Arenys de Munt. Aquesta presentació no serà: la majoria de
l’organització va decidir cancel·lar-la.
Llegim al web de l’Entesa per Sabadell una nota de premsa (del 6 de novembre) que explica que el Departament de Salut ha decidit retirar el servei de pediatria del CAP de Gràcia.
No hi fa res que les decisions que abans es prenien a Madriz ara es prenguin a Barcelona: aquest departament de la Generalitat tetraprovincial, adduint una reorganització, ha decidit, de manera unilateral, la retirada del servei de pediatria del CAP de Gràcia, del carrer de Lepant, i que a partir del proper dia 1 de desembre el servei es presti al CAP d’Els Merinals.
Aquest fet implicarà una pèrdua de la qualitat de l’atenció bàsica sanitària, comportarà importants desplaçaments als usuaris i una dificultat per a la conciliació familiar. Oimés si tenim en compte que Gràcia és un dels barris de la ciutat amb un índex de població infantil més elevat (l'ajuntament volia imposar una tercera línia al CEIP Teresa Claramunt!), a causa de les noves promocions d’habitatge i l'arribada de moltes parelles joves.
En el ple municipal del passat dia 3 el regidor de Salut de l’Ajuntament va confirmar aquesta notícia, mentre el portaveu del Grup Municipal de l’Entesa va demanar a l’alcalde que intercedís amb la Consellera de Salut per evitar aquesta pèrdua.
Si la consellera no baixa del "burro" caldrà pensar i fer accions!
El proper 13 de desembre en un centenar de municipis
catalans es preguntarà a la ciutadania si està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic
i social, integrat en la Unió Europea.
Malgrat tractar-se de consultes locals, formen part
d’un referèndum nacional sobre la independència de Catalunya que s’expressarà
en diverses onades.
El 13D
seran un centenar de municipis, l’any vinent seguirà una altra, o diverses
onades.
Molts d’aquests pobles i ciutats ja han posat fil a l’agulla, hores
d’ara llurs comissions organitzadores estan raonablement tranquil·les perquè
tenen un marge suficient per a planificar les consultes.
Per al 13D
falta poc més d’un mes. Molts dels municipis que per Santa Llúcia demanaran
l’opinió a veïns i veïnes estan lluitant contrarellotge. I a tots ens convé que
el 13D, com passà Arenys de Munt,
sigui un èxit d’organització i de participació.
Per això
crec que la gent (organitzada o no) que planteja consultes per més enllà de
desembre, sense oblidar llur municipi, hauria d’abocar-se en les poblacions que
celebraran la consulta el 13D. I com ha passat amb Arenys de Munt, un cop
celebrades aquestes consultes, els municipis pioners col·laborar amb els de la
segona onada.
Us encoratjo a participar activament en
l’organització de la primera onada de consultes, a oferir-vos a les
corresponents comissions i plataformes organitzadores per, entre totes i tots, dur aquest procés a bon port: a una
Catalunya independent!
D'ençà que vivim al barri de Gràcia, cada dia, de dilluns a divendres, quan encara és ben fosc, enfilo des de casa fins a l'estació de RENFE Sud. Agafo el carrer Permanyer i, avall, avall, avall. Fins que arribo a aquesta plaça triangular que podeu veure en el mapa, la travesso i creu la Gran Via.
La Gran Via és aquest carrer enfonsat que té, en un pla més elevat, a una banda Puig i Cadafalch, i a l'altra, Domènech i Muntaner.
Si us fixeu en la imatge (o l'amplieu) podeu veure o deduir gespa i algun arbre o arbust. Correcte. Però això és perquè les imatges són antigues. Si avui passegeu per allà (activitat que no us recomano) ben fàcilment us adonareu que aquests pendents estan coberts de gespa artificial: cutre, cutre!
El dilluns 19 d'octubre el Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va votar favorablement a donar suport a l'organització d'una consulta sobre la independència de Catalunya. CiU, ERC i ICV consensuaren el text de la moció que fou rebutjat pel PP, i el PSOE no participà en la votació.
Amb prop de 80.000 habitants, Sant Cugat del Vallès és el municipi més populós que el proper 13 de desembre convidarà als seus habitants a expressar la seva opinió sobre la independència del nostre país.
Arenys de Munt va encetar el camí però, pel seu pes, el resultat a Sant Cugat serà determinant per, en la balança de la primera onada de consultes, empènyer cap avall un plat (el de l'èxit) o l'altre (el del fracàs).
Per això convido a la gent de poblacions veïnes interessada en l'organització de consultes, o ja implicada en aquesta tasca, però amb la previsió de data posterior, a afegir-se al procés de Sant Cugat:
1. Per garantir l'èxit el 13 de desembre. 2. Per adquirir una experiència que podran traslladar als seus pobles i viles.
Passat el 13-D la maquinària de la PSA seguirà funcionant, a partir d'aquell moment molts municipis se'n podran beneficiar. Les consultes se celebren poble a poble, però el referèndum és nacional, tots anem en el mateix vaixell, i el seu nom és molt senzill: CATALUNYA!
Espero que les/els de la PSA em perdonin la llibertat que m'he pres! xsssst!
Poquíssims minuts per dir tot el que teníem previst. Però
les imatges ja deien força cosa. I hem aprofitat prou el temps, n’estem
satisfets. Cap compromís de solució per part del polític; ja hi estem
acostumats.
Al Facebook (FB) hi ha força grups "d'usuaris" de la Zona Hermètica de Sabadell. Entre 10 i 15.000 persones es belluguen cada nit d'uns llargs cap de setmana (que comencen els dijous universitaris) per determinats carrers del barri de Gràcia de Sabadell. Tanta gent concentrada, i el tipus de lleure que hi practiquen, ocasionen inevitables molèsties al veïnat: soroll, brutícia, vandalisme, episodis de violència...
Si volem aprofitar el FB com a eina, segurament cal algun grup o pàgina que doni la veu als veïns de Gràcia, de Sabadell i a tothom qui cregui en una altra forma de lleure juvenil.
Dissabte 25
d’octubre, Zona Hermètica, barri de Gràcia de Sabadell
Quedem
a la una de la nit amb dues periodistes que gravaran imatges d’allò que es pot veure
un dissabte de matinada a la zona.
Allò
que nosaltres hem pogut comprovar en directe durant les dues hores de passejada
nocturna:
1.
Cotxes que van contra direcció pels carrers del barri i s’aturen, s’obren els
portamaletes i comença l’estona de botellón
allà mateix. Les càmeres no dissuadeixen ningú de continuar amb l’activitat.
2.
Grupets de policia (tant municipals com mossos d’esquadra) a la plaça del
Treball i en plena zona de discoteques.
3-
La tanca d’accés del carrer Permanyer, que en teoria és només per al veïnat,
sense cap control policial i oberta, de manera que tothom pot accedir al barri.
4.
El control de la policia és al capdamunt del carrer Permanyer: tots els cotxes
que han pogut entrar s’han d’aturar i han de pagar la multa correponent. Una
nit brillant en termes de recaptació. I els cotxes ja són a dins del barri.
5
Rastres de pixarades per tot arreu i més d’una persona orinant al carrer.
Una amiga m'envia un c/e amb un fitxer adjunt, em diu: "Si tens un moment, llegeix-lo i passa'l". És tracta d'un article del lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes:
Al programa matinal, des de feia mesos l'encarregat de donar
informació del trànsit, que era del RACC, invariablement pronunciava el riu
Besòs i Sant Adrià de Besòs amb una o tancada: Besós, i això una, dues, set
vegades en molt poca estona, i hi tornava cada vegada que repetia la
informació. El locutor devia ser de primera llengua catalana, perquè
pronunciava bé, per exemple, la z de Sant Quirze i fins alguna altra ò, com la
de les Glòries, indret també habitual en la informació del trànsit. Però hi
havia altres topònims igualment mal pronunciats, amb ó: Vandellós, el Papiól,
etc. Era la mosca vironera de cada matí, de cada setmana, de cada mes, d'un any
seguit. A poc a poc vaig anar observant que també deien Besós altres informants
esporàdics perfectament catalans d'origen; i Banyóles i Escócia; i que una
informant ben catalana de les terres de Lleida deia Serós. De Besós a Bessós no
hi havia sinó un pas de pardal, i efectivament, així apareixia de tant en tant,
encara més deformat, el nostre riu malastruc. Un dia aquell informant
professional va plegar i el va substituir un altre que ja deia,
sistemàticament, impunement, Bessós; de fet pronunciava sordes totes les esses
(Sant Vicenç dels Horts esdevenia «Sant Vicenç dels sords») i usava la
preposició fins sempre sense la a que habitualment li correspon (Anem ara fins
les carreteres de Lleida); i, per descomptat, no feia mai la vocal neutra (deia
Montcada amb una clara a final); etc.
Sense fer escarafalls ni arrencar-nos cap botó de la camisa,
hem d'arribar a la mateixa conclusió de l'altre dia: «això del català» no va de
debò; ni tan sols als llocs més emblemàtics i de més repercussió de tot el
«sistema», si és que hi ha sistema. Però podem afegir-hi algun matís no gens
banal: com que, amb el poder enorme dels mitjans audiovisuals, el mal exemple
es propaga fulminantment, i com que molta gent no coneix tal o tal topònim de
primera mà, doncs a Catalunya Ràdio perillem de no sentir mai Besòs ni altres «manies»
dels «de la crosta», com algú de molta influència en les esferes del govern té
la barra d'escopir-nos a la cara als que simplement clamem per un poble i una
llengua que tinguin la mateixa personalitat i dignitat que els pobles i les
llengües del nostre voltant. En una entrada a la Ronda de Dalt hi ha (si no
l'han canviat aquest estiu) un rètol oficial que diu: «Ronda de Dalt / Besós».
I Besós se sentia en llavis catalaníssims al programa Thalassa del 21 d'agost.
La o oberta
sembla que té mala peça al teler, doncs. Durant les eleccions d'Alemanya i Portugal hem sentit insistentment vót, un
altre cas erroni que sembla sistemàtic. L'Oriol Camps, encarregat de vigilar Catalunya
Ràdio, lluita per corregir-ho, però «és difícil», em diu.Tanmateix,
els últims dies observo un canvi d'informador del trànsit, i Besòs ja no és
deformat. Doncs millor: no ha calgut denunciar res perquè hi hagués
esmena, almenys en aquest punt.
Deixant aquest detall, fa mesos que sentim el «Pla de
Bolònia» milers de vegades en boca de rectors, de polítics, de tothom. I la
pobra Vall d'Hebron apareix escrita i pronunciada de tres maneres: Hebrón,
Hebron, Hebró. Això no són manies, senyors polítics i senyors professionals: es
tracta de saber si volem ser un poble normal i mantenir la nostra llengua amb
la cara ben alta, sense complexos ni pedaços. En una llengua secularment
perseguida, això vol un esforç suplementari; però, tant o més que un esforç,
demana una voluntat clara de preservar la nostra dignitat.
"[El meu projecte és] la socialització de la ciència des d'una perspectiva pràctica de transformació social de la nostra espècie, l'Homo sapiens."
"Per a aquest projecte tinc ajuts valuosos. En primer lloc l'experiència vital, el treball de camp i de laboratori fets sobre l'evolució humana; les lectures de filòsofs clàssics, antics i moderns; la militància crítica com a estratègia personal i un actitud ferma cap a la intervenció social davant de les circumstancies actuals de crisi d'espècie i de manca d'alternatives consistents. Els elements que es mouen en el meu paisatge contestari són sempre els mateixos i es tracta de conceptes clau que molts dels lectors ja coneixeu: evolució, revolució, socialització, resocialització, humanisme, humanització, hominització, capacitat cranial, tècnica, selecció natural, guerra, violència, integració de la diversitat, complexitat, adquisició, codi morfològic, foc, crisi, llenguatge, intel·ligència operativa, balanç demogràfic, biotecnologia, unitat domèstica, ciutat, catarsi, planetització, futur, Homo sapiens, Homo ex-novo, entre molts altres."
[...]
Llegiu-lo: El naixement d'una nova consciència. Eudald Carbonell. Ara Llibres, SL. Badalona. 2007.
Fa poc llegia un extens article sobre el Govern 2.0, entès com l'ús de valors com la col·laboració o la transparència en l'exercici de les tasques institucionals. Esmentava que la participació ciutadana en els assumptes comuns pot dur a la supressió d'intermediaris entre polítics i ciutadans, i la possibilitat de que els ciutadans s'organitzin per si mateixos al marge dels partits i institucions.
Limitant-se a l'aspecte electoral, l'article també parla de Política 2.0, concepte que concreta en l'aplicació de blogs i xarxes socials en les campanyes electorals. El paradigma, evidentment, és la plataforma tecnològica que va dur a un -aleshores- futur premi Nobel de la Pau a la Casa Blanca.
Es veu que la pràctica totalitat dels partits i polítics usen aquestes noves eines per apropar-se a la ciutadania i millorar llur capacitat de mobilització durant les eleccions. La tendència en el món anglosaxó és que la política cada vegada s'assemblarà més al món de l'empresa "veurem més emprenadors en la política i estaran menys connectats a llurs partits" (Tony Blankley).
