Plaça de la Vila

– Comencem per la feina institucional feta
per la CUP en aquesta legislatura. Més de 100 mocions i 40 preguntes en
un total de 32 plens municipals. N?esteu satisfets?

Otger Amatller.-
Més que satisfets! Però penso que aquestes dades quantitatives no
reflecteixen la vertadera feina que hi ha al darrera. Totes aquestes
propostes que s?han plantejat demostren que des de la CUP s?ha fet un
treball dur i constant per tal d?intentar canviar molts aspectes
municipals.

Xavier Navarro.- A més, gràcies a
les modificacions introduïdes al reglament orgànic municipal (ROM) per
part de la CUP, diverses entitats i persones de la vila han pogut
participar en els diferents plens. Això sens dubte ens omple de
satisfacció.

Llorenç Casanova.- Hem fet un
treball constant, rigorós i amb voluntat de transformació política.
Aquestes mocions són resultat del treball amb una sèrie
d?organitzacions, moviments o associacions que són en definitiva la veu
del poble i qui dóna, en última instància, sentit a la nostra lluita.

Un
dels aspectes dels quals més us enorgulliu és d?haver donat veu a tota
una sèrie d?entitats i organitzacions. En què es materialitzen aquestes
col·laboracions?

OA.- Una de les
experiències que tinc com a regidor és que si no tens veu, ningú et fa
cas. Hem intentat que la CUP fos un altaveu dins de l?Ajuntament de
moltes de les demandes que des d?entitats i persones individuals
s?estaven fent, però que ningú duia al Ple.

XN.-
Les mocions, preguntes i denúncies que portem al Ple municipal també
son molts cops l?expressió de molts ciutadans i ciutadanes anònims que
ja no saben on anar per a trobar resposta als seus problemes. Aquesta
col·laboració fluida també es reflecteix en l?elaboració d?un programa
electoral per a la legislatura 2007-2011, on estan recollides les
conclusions a les quals hem arribat després de desenes de reunions que
hem mantingut amb diferents col·lectius i persones de la vila.

LC.-
La CUP és un projecte polític d?unitat popular, i això es tradueix en
el treball directe amb el teixit associatiu i reivindicatiu de la vila.
Aconseguir un regidor dins l?Ajuntament ha estat un primer pas per
poder traslladar moltes veus i propostes a l?administració municipal.

Què destacaríeu de les diferents propostes que té la CUP per a la propera legislatura?

XN.-
Per mi les principals són l?aprofundiment en les polítiques socials i
en les polítiques de participació ciutadana. Creiem fermament que els
ciutadans i les ciutadanes hem de ser part activa de la política
municipal i així ho farem en el nostre programa, on de forma clara
exposarem quines són aquestes polítiques i com i on volem aplicar-les.
D?altra banda, l?actual equip de govern es fa un fart de parlar de
polítiques socials, però en realitat són moltes les famílies que
pateixen no només la manca de polítiques socials, sinó, i el que és més
greu, una manca total de sensibilitat cap als seus problemes.

OA.-
El pressupost que mou l?Ajuntament és espectacular. S?ha de millorar
aquesta gestió i això et permet perfectament prioritzar molts aspectes.
Les més destacades ? Habitatge, política social i cultura.

LC.-
Jo destacaré un dels eixos principals de treball de la CUP, que és la
democràcia participativa. El nostre objectiu, des que vam arribar al
consistori, era i és transformar l?actual model polític que allunya
els centres de decisió de la població, per tal que sigui el poble, el
conjunt de la ciutadania, qui construeixi el futur de Vilafranca.

En què consisteix un model de democràcia participativa directa? Expliqueu-m?ho amb algun exemple, també.

XN.- La
democràcia participativa és una forma de govern en què els polítics
només executen allò que els poble decideix i en la qual els grans
protagonistes són els ciutadans i les ciutadanes, que a través de
diferents òrgans veïnals i dels plens municipals decideixen sobre el
seu futur, els seus pressupostos i les seves inversions. Per posar un
exemple clar i aplicable al nostre dia a dia: si tu, a la teva escala,
vols pintar l?entrada, abans de res, hauràs de convocar tots els veïns
per preguntar si es vol pintar.

OA.- Recuperar
la responsabilitat dels ciutadans per sobre de la dels polítics és
fonamental. Caldrien referèndums sobre temes vitals de la vila,
potenciar de nou les associacions de veïns retornant-los
responsabilitats i motivar a la ciutadania en quelcom més enllà del seu
interès personal.

LC.- Actualment vivim
immersors en la democràcia representativa, un model definit per la
Constitució espanyola, per tal d?assegurar-se el control de la gestió
pública sense necessitat de la participació de la població. Les
eleccions que se celebren cada quatre anys són només l?examen de la
gestió pública, però no la intervenció de la població en els afers
municipals. Nosaltres treballem en un model en què sigui la població la
que defineixi i planifiqui el municipi. Un exemple en aquest sentit
serien els pressupostos participatius, una proposta que hem defensat
durant tota la legislatura, però que l?equip de govern no ha volgut fer
efectiva.

Fa uns mesos que heu iniciat una campanya en
la qual demaneu que es doni color a l?Ajuntament. Quins colors creieu
que li manquen i per què?

LC.-
Aquesta campanya està relacionada amb la iniciativa que hem pres per a
aquestes eleccions d?elaborar un programa participatiu. Aquest
programa, en el qual estem treballant ja fa alguns mesos, pretén ser el
resultat de la participació del màxim nombre de persones, entitats i
moviments de la vila. El programa participatiu de la CUP es divideix en
diferents apartats (per exemple: Política social, Habitatge, Medi
ambient, Esports…), cada un dels quals representa un color, i en cada
un dels quals aportem una sèrie de propostes per a la vila. Els colors
sempre han simbolitzat la vida, i això és el que pretenem nosaltres:
implementar una sèrie de propostes per a la vila per tal de donar-li
més vida: amb més inversions en política social, més zones verdes, amb
un accés a l?habitatge digne, potenciant la cultura popular del nostre
poble…

OA.- El missatge metafòric ens intenta
explicar que calen moltes coses noves en aquesta manera de governar. Si
no canviem el model, per molt que canviïn les persones o els grups
polítics no millorarem molts aspectes dels quals tothom es queixa i
sembla coincidir. Valors com l?esforç, la dedicació o el respecte són
aspectes que van a la baixa i contrasten amb la pujada de
l?individualisme o el consumisme.

Quins són els objectius que la CUP pretén assolir en els propers quatre anys de legislatura?
XN.-
Volem enfortir el projecte d?unitat popular que es va iniciar el 2003,
amb l?entrada de la CUP i l?Otger a l?Ajuntament. Creiem que en la
propera legislatura, i per primer cop a la història de Vilafranca, es
podran realitzar polítiques d?esquerres i nacionals basades en les
persones i no en els interessos personals o de partit. Per això, és
necessari no només mantenir el nombre de persones representades, sinó
millorar els resultats i augmentar el nombre de regidors. Cal demostrar
que hi ha una altra forma de fer política en la qual les persones se
sentin representades i motivades a participar. Cal un canvi de model,
per tal de tenir entre tots i totes la Vilafranca que nosaltres
decidim, no la que decideixen els de sempre o des de Barcelona o Madrid.

OA.-
A dins l?Ajuntament ens cal més força per determinar les diferents
polítiques del dia a dia. A fora hem de buscar moltes més complicitats.
El projecte ha d?englobar molts sectors, moltes realitats per tal que
progressivament sigui, com indica el nostre nom, un projecte d?unitat
popular.

Xavier Navarro
té 43 anys, té una filla i treballa en el màrqueting per Internet. És
president de l’AMPA de l’escola Mas i Parera. Als anys vuitanta va
militar als CSPC, a l?MDT, al sindicat CGT i als Grups de Defensa de
la Llengua. L’any 2004 va entrar a formar part de la CUP, des d’on s’
ha integrat al Consell Escolar Municipal i al Consell per a la Gent
Gran.

Otger Amatller
té 30 anys, és psicòleg i treballa al CAS. Va començar la seva vida
política militant en l’organització de joves independentistes Maulets,
fins a meitat dels anys noranta . L’any 2002 va entrar a militar a la
CUP, ha estat regidor a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès durant
la legislatura 2003-2007 i és membre de SOVIPAR.

Llorenç Casanova
té 27 anys, s’està doctorant en demografia i actualment treballa com a
becari a la UAB. Vinculat des de meitat dels anys noranta a l’esquerra
independentista de Vilafranca, va entrar a militar a la CUP l’any
2002. Ha estat membre de l?Organisme Autònom Municipal Torras i Bages.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!