Cucarella

El País Valencià d’avui, ara com ara sotmès
als anacrònics designis nacionalcatòlics del PP, s’asembla molt i molt a una
dictadura bananera. Una d’aquelles dictadures de tirans esperèntics i ministres
(consellers!) desgavellats, avivada de capitostos locals ansiosos per fer
diners i fer servir prepotents la “vara de mando” contra el poble pla i els enemics
polítics. Al seu voltant, hi revola un eixam de mosques, moscardes i tavans,
tots àvids de manar a trallades en la parcel·la que els han delegat; i per a
aquesta fauna salvatge manar vol dir humiliar, mofar-se, revenjar-se… I fer
diners, és clar. Sobretot fer diners. Ells aprofiten que manen per adequar la
legalitat en favor dels seus negocis. És la corrupció política en el seu estat
més elemental, gens sofisticada.

A Xàtiva fa anys (anava a dir segles!) que
governa un d’aquests dictadorets típics del PP. Alfonso Rus li diuen, com molts
deveu saber. És, de més a més, President l’Excel·lentíssima Diputació
Provincial de València. El president de l’excel·lentíssima diputació provincial
veïna és –poca broma!– el conegudíssim prebost don Carlos Fabra.

Alguns dels regidors peperos de l’ajuntament
de Xàtiva semblen tallats per un patró molt paregut al de l’alcalde. Cosa que
no ha de sorprendre’ns atès que provenen d’un mateix femer ideològic i tenen,
doncs, aprensions i aspiracions comunes. El més reeïxit de tots és el regidor
Vicente Parra, regidor de Foment i Agricultura (abans, però, d’Urbanisme!), el
qual, de més a més, ha ascendit al càrrec de diputat autonòmic després de la
marxa a Madrid, sota les ordres directes del generalísimo Rajoy, de l’exconseller González Pons.

El darrer alcalde republicà de Xàtiva, Jovino
Fernández, va morir assassinat pels franquistes, afusellat a Paterna, amb uns
quants altres xativins més; a més dels 74 que foren afusellats a Xàtiva mateix,
a les esquenes de la Casa Blanca,
vora el Tir de Colom, en el camí vell de Novetlè. Tot i que d’aquesta omissió
caldria culpar més aïnes a la ingratitud del seu propi partit (el PSOE), que va
governar Xàtiva des del primer ajuntament democràtic fins el 1995, no hi ha cap
via pública que honore la memòria de l’alcalde Jovino, asturià d’origen i
ferroviari d’ofici. Tampoc no hi ha enlloc cap monument que li reta homenatge i
record, ni a ell ni a cap altra de les moltes víctimes xativines del franquisme
criminal.

El febrer de 1939, amb la guerra ben bé
acabada, l’aviació feixista italiana, aliada i 
còmplice del franquisme nacionalcatòlic, va bombardejar l’estació de
trens de Xàtiva. Hi van morir més de cent persones i n’hi va haver centenars de
ferides. Avui, a la replaça de l’estació hi ha un nomument (L’Aixolpluc) que
recorda aquell terrible crim i les víctimes. És un monument que no ha comptat
amb el suport de l’actual ajuntament del PP. De fet, durant anys, l’alcalde
Alfonso Rus ha posat tota mena d’entrebancs per a impedir que aquest monument
fóra erigit.

En canvi, l’alcalde de Xàtiva i regidors i
regidores del PP acudiren a Roma quan el papa Joan Pau II va beatificar uns
“mártires por la fe” d’origen xativí. Aquests, a diferència dels assassinats
pel franquisme nacionalcatòlic, tenen en alguns carrers làpides i taulellets
que els recorden, i potser en el futur tindran algun carrer o plaça amb el seus
noms. Fins i tot hi ha un carrer dedicat a dues víctimes del “terror rojo”,
assassinats en els primers moments de la guerra: els germans Blasco Acebo, a la
vora del col·legi Martínez Bellver.

Amb tot, hi ha un carrer a Xàtiva dedicat a
un alcalde republicà. És un carrer nou, en l’eixample xativí cap a ponent, un
dels “pelotassos” primers de l’era Rus conegut per La Bola (pel Camí de la Bola). El carrer fa una rostària
ben pronunciada, tot ascendint des de l’antiga almàssera coneguda popularment
com la Casa dels
Mistos, i més tard, abans del seu enderrocament, concorreguda discoteca
xativina. El carrer ascendeix entre solars per construir i cases unifamiliars
d’alt estànding, no obstant frega els penals de les darreres cases de l’humil
barri de Manuel Casesnoves o Casetes del Rector, barri construït els anys 60
per donar casa a famílies immigrants i sense sostre. El carrer arriba al seu
punt més elevat en la confluència de Geògraf Estrabó i la Via Augusta, antic
camí del Tir de Colom, que passa a esquenes de l’adés esmentada Casa Blanca. El
carrer mor davant una ampla porta de reixa vigilada per videocàmera. Dóna
entrada a una extensa finca dominada per un xaletàs sumptuós amb piscina i
palmeres voltat de tarongers, a la manera dels que sovint veiem en sèries de
televisió com CSI Miami. Ens trobem davant la luxosa residència del regidor i
diputat Vicente Parra. I el carrer que ens hi ha menat és diu carrer Vicente
Parra.

No és per ell que el consistori xativí ha
posat aquest nom al carrer. Però gairebé. Aquest Vicente Parra és l’avi de
l’actual regidor i diputat, que va ser alcalde de Xàtiva durant la II República i que
deu estar regirant-se en la tomba per la utilització indigna que el seu nét ha
fet del seu nom.

Hi ha gent que no té vergonya ni respecte per
ningú. Polítics d’estrabòtiques dictadures bananeres. Polítics sense seny ni
mesura, prepotents, esperpèntics. Polítics del PP governant el País Valencià
del segle XXI.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!