Cucarella

Camp semàntic d’obligació política durant l’era Rus: besar-li mà, ballar-li els nanos, ballar-li l’aigua, sacsar-li-la, alçar-li el pet (i la bufa)… Alguns polítics del nostre rogle són com el frares: que de bades no peguen cabotades, i si les peguen, mal pegades…

Dies després d’haver passat per la nostra desficaciada escena política el cicló “Gilipollas”, l’inefable alcalde de Xàtiva i president de l’Olímpic i provincial del PP i de l’Excma. Diputació de València, és a dir, Alfonso Rus, reprovava públicament els qui, des dels ajuntaments, li exigien disculpes per bocamoll i alhora li demanaven subencions. I un altre cas: s’han concedir un seguit de beques a estudiants que ha repartit la Diputació, i no només hi ha hagut polèmica pel fet que moltes d’aquestes beques diuen que s’han atorgat a parents d’alcaldes i regidors, també perquè la Diputació ha exigit la presència dels becats a l’acte de lliurament. Com un besamans. I a mi, el besamans que ara em ve al pensament és el de la pel·lícula Il Padrino.

Polítics com Alfonso Rus han deteriorat la democràcia fins convertir-la en un esperpent. Les seues actituds prepotents són més pròpies d’una república bananera que no d’un d’un estat de dret, on tothom ha de tenir les mateixes oportunitats. I, sobretot, no ha d’humiliar-se per a rebre-les; no ha d’alçar-li el pet a cap Papa Doc o Vito Corleone o Alfonso Rus. Perquè quan Alfonso Rus organitza un besamà perquè li agraïsquen les beques, o reprova que els ajuntaments el critiquen i demanen subvencions a la Diputació, actua com si creguera que els diners són seus, que els posa ell de la seua butxaca. I això no és així. Són diners nostres, dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país que paguem els nostres impostos i les nostres contribucions. I aquests diners ens costen molt de guanyar. En democràcia, això ho saben els polítics -en democràcia, dic-, els diners que gestionen no són seus: són de tots. I ells tenen l’obligació -legalment i moralment- de fer-los servir democràticament; és a dir, amb transparència, amb responsabilitat, equitativament, i sense exigir, a canvi, cap denigrant contraprestació en forma de silenci o de besamà.

Article publicat avui a l’edició comarcal de LEVANTE-EMV.