El diputat del corrupte PP, Eugenio Nasarre, fa un exercici d’intel·ligència espanyola (oxímoron) i “denuncia” que «irònicament el castellà pateix la mateixa discriminació que patia el català quan es va instaurar la democràcia».
No és igual manxar que manxar-se…
El català ha patit un secular –dic secular– intent d’extermini. «Por justo derecho de conquista» «Sin que se note el cuidado, mas que se note el efecto». Sense ironia. Un intent calculat i tossut d’extermini. Més de tres-cents anys tocant-nos el testet amb l’obligació del castellà, i nosaltres retrucant-la, si podíem. Encara avui dia ens porten a comissaria per parlar-lo i ens condemnen a pena de presó (#TotssomCarlesMateu).
Els espanyols, si foren persones mínimament decents (ja no dic democràtiques, puix que seria demanar-los un excès), haurien de demanar perdó pel dany causat al català i emportar-se el seu castellà (o espanyol) a Castellà (a Espanya).
Resum final, de tot plegat, per fer memòria i dir les coses pel seu nom (en aquest cas el nom del porc) a Wert, Bauzá i a tota la banda d’acabacases del PP, als neofalangistes de C’s i als d’UPyD i la seua troupe “intel·lectual”, nobels inclosos: «Todos los españoles debemos hacer tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que, hablando, naturalmente, en el idioma nacional, ha impuesto su Victoria…» Esteu al cas, espanyols d’España?
Com deia l’oncle Rull, i ho deia sense acritud: «el castellà, per als castellans». I cadascú en sa casa i Déu, o el Dimoni, en la de tots. I a mi, Nasarre, no vingues tu a esplugar-me la llémena que ets tu qui té el cap ple de polls.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!