Diu en Vicent Moreno, qui tot just s’acaba d’estrenar com a president d’Escola Valenciana: «Els consensos estan desapareixent. Tots en som un poc responsables». I en reclama un altre, de consens. Fins i tot amb el PP, si volguera afegir-s’hi.
A mi em sembla que el consens –si més no el que temps era temps hi havia entre usuaris diguem-ne “lleials”, el que calia haver mantingut– se’n va anar a pacte quan negociaren i firmaren la “pau lingüística”, i s’inventaren això de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A partir d’aquell moment, cadascú va interpretar el nou “consens” o “pau” a la seua manera: uns, el PP, com si no s’hi haguera pactat res (garrot, garrot i garrot!), un altres duent a terme les renúncies pactades com qui s’arranca les crostes d’un cos ple de malets que ara es curaran, i uns altres denunciant que els pactes contra natura són sempre terra als ulls i pedrades en la pròpia teulada perquè creen més divisions (entre els propis) que no adhesions (dels enemics).
M’imagine què passarà si hi ha un altre “consens”, o aquella “pau” torna a ser renegociada: Agressió, negociació, renúncia. Ja s’apanyaran…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
España (2000, 2010 o 1940, és igual), al Terra, ha avisat de per on van els trets si no hi ha renúncia.
Una nova cargolada a la llengua. I un poc més al nord fan l’orni.
Tens més raó que un sant!