Cucarella

Ha dit l’inefable alcalde de Xàtiva, don Alfonso Rus, que els qui critiquem la “seua” Fira som uns estrenyits. I ho ha dit amb intenció burlesca, escarnidora, i perquè els seus hooligans li riguen la gràcia, encara que el “xiste” siga més roïn que un bac de nassos. Confesse que sóc incapaç de sospitar, per les opinions públiques d’algú, si aquest caga dur o blanet. Jo mateix, que he dit poquet i bo de la Fira d’enguany i d’altres anys, contràriament a l’opinió gens empírica del tsar de Xàtiva, freqüente el ponedor amb la regularitat d’un rellotge suís.

Don Alfonso, prou que ho sabem, abunda sovint en aquesta classe de desficacis. Com que no té pensaments, sinó pensamentades, i no la pensa que no la diu… va i reballa que els qui critiquem la Fira som un estrenyits i que no volem Xàtiva perquè ho critiquem tot. I no solament això, damunt, si no volies arròs, jas dues tasses a caramull, se les pinta que la Fira ha estat un èxit, que tot anava a gom de gent.

I tant que tot anava a gom! Què es pensa ell, que a la gent ens agrada encauar-nos en casa a passar les denes del rosari? Doncs no tenim ganes de festa ni res! Ens agrada estar en el carrer, anar amunt i avall amb el palmito i el barret de palla, fer un o dos o tres esmorzars i sopars i prendre orxata en les terrasses, de firar-nos un trellat o altre… Il Russo no hauria de confondre el seu desig amb la nostra realitat.

Ara bé: a tenor de la qualitat de la programació i de la pluralitat democràtica, la Fira ha estat un fracàs rotund. S’ha fet una programació al gust més que discutible de l’inefable Rus, i a colp de talonari: no debades les actuacions no les paga ell de la seua butxaca. Així, s’han acabat aquelles fires d’antany, més democràtiques, on l’èxit es mesurava per la varietat i per la qualitat de la seua programació, i on tothom podia triar perquè es respectaven gustos i tendències polítiques. Avui, la Fira es fa al capritxo d’un personatge d’escassíssima sensibilitat cultural i nul·la vocació democràtica. «¡Rodilla en tierra!», és la seua frase més cèlebre.

Però enguany Alfonso Rus ha hagut de patir silencis quan esperava aplaudiments, ha sentit xiulits quan han anunciat el seu nom, ha hagut de repartir entrades per a evitar els buits, ha vist com algunes parades fugien abans d’acabar-se la Fira… Diu l’inefable que de tant criticar caurem malalts, que fem cara d’estrenyits. Però és a ell a qui se’l veu amb el color trencat, i estericós i farfallós… Deu ser l’èxit de la Fira, que li ha provocat cagueroles. Pren-te un Fortasec, Alfonso, que ho esguitaràs tot.

Article publicat avui a l’edició comarcal de LEVANTE-EMV

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!