La universitat de la vida
6 de novembre de 2015
0 comentaris
Per a ell, la vida és un examen continu. Com a l’escola. No per aprendre res, sinó per saber les preguntes que sortiran i, sobretot, copiar.
Per a ell, la vida és un examen continu. Com a l’escola. No per aprendre res, sinó per saber les preguntes que sortiran i, sobretot, copiar.
La psicòloga alternativa parla amb la clienta: “Hem d’aprofundir en la causa. Tanqui els ulls, pensi en son pare. Més que pensar-hi, senti’l, visualitzi’l… Quina emoció sent? Ràbia, rebuig…?” Però la clienta no visualitza son pare, sinó el de la psicòloga alternativa, a qui per cert no tenia el gust de conèixer. Perquè qui té
Tenia una vida lineal, pacífica. S’avorria molt i la va començar a torçar i torturar fins a deformar-la. Ara és més artística però incòmoda.
A la classe d’improvisació teatral: – Noi, digues el primer que et passi pel cap. – El moro terrorista li posa una bomba a la rossa amb tetes!
Un envejós amb ànima mortal troba que el nu immortal d’ella és massa lliure i la força a canviar d’art i gènere, assassinant-la.
Tarda d’agost. A la vora del passeig d’un poble turístic, ple de gent, un ionqui es punxa. Però ningú el veu perquè no hi cap, a la postal.
La mare renya el fill perquè no estudia. Emprenyada, es moca amb dos dits, sense mocador, i deixa el llegat líquid a la vorera.
Ha de parlar amb la parella i no sap ja què dir: les paraules s’han gastat i és urgent que passi per l’esmolet per afilar-les.
Arribo a casa a les nou del vespre i, com sempre, la nevera buida. I, esclar, a aquestes hores no puc anar a comprar a cap botiga… Bé, podria anar als immigrants de sota, però no ho penso fer! No, senyor! No és que sigui racista, que no ho sóc, però no vull donar negoci
L’autor ha novel•lat la seva història d’amor, que ell creu única, i li rebenta vendre’n un milió de llibres.
La noia, força jove, amb els cabells llargs i una bossa de grans magatzems a la mà, canta fort, al costat de l’auditori de música. Més que cantar, crida, gemega de manera musical, mentre dóna voltes sobre ella mateixa, neguitosa. Quan acaba de cantar, s’atura i mira al buit,com esperant alguna cosa, o algú. Ningú
Tot d’una la ciutat viatjà a l’Edat Mitjana, i el jove amb caputxa s’indignà de veure que no era un goliard, sinó un frare de la Inquisició.
Una noia amb una carpeta verda s’acomoda visiblement els dos pits i travessa el carrer. Una altra no passa, perquè el semàfor és en vermell.
Se li mor una persona molt íntima, però no aconsegueix tancar el procés de dol, perquè no hi ha manera humana que el mort vulgui traspassar.