Una proselitista religiosa, carregada de revistes, fulletons i llibres, aborda una noia al carrer: – Hola, d’on ets? – De Cuba. – Ah! Allà hi ha molta fe!
Una dona parla amb la seva mare pel mòbil. El tema és la seva filla de 12 anys, que és davant seu: – El metge diu que té problemes per assimilar els aliments, i manca de vitamines. Que no és greu, però que sobretot cal curar-li aquesta mamitis que té. M’entens, mameta?
El periodista de televisió arriba a casa i explica als seus pares: FILL – Hi ha hagut un assassinat prop d’aquí. PARES – Ja ho sabem, ho hem vist a la tele. FILL – Sí, sóc jo qui ha donat la notícia! PARES – El que vulguis, fill, però és que nosaltres ho hem vist
A una residència, una senyora d’uns 90 anys plora: SENYORA: Mare, porta’m amb tu! Què hi faig jo aquí? INFERMERA: No li facis cas, no hi toca.
– Miri, els seus fills estan barallant-se amb canyes i es poden buidar un ull. Aturi’ls! – Nens, deixeu les canyes i agafeu els pals!
– Em volia casar amb la parella de sempre i m’hi vaig repensar. Ara visc lliure, amb la nova parella i tres fills del seu matrimoni d’abans.
NENA – Àvia, fes-me dues cues. ÀVIA – Com una princesa? NENA – No, com un helicòpter!
– Als pobles tothom es coneix, hi ha massa xafarderia. Jo prefereixo la ciutat: al meu barri es coneix tothom!
– Aquest polític, que es pensa que l’hem votat pel que diu el seu programa electoral, tu! I no, l’hem votat per fotre al seu adversari!
Dos nens, pel mig d’un carrer desert: – “I que jo em mori si no és veritat!”, em va dir. Però m’ho va dir quan ja era mort…
El nen mira una estona al buit amb fixesa i encabat es gira cap a la seva mare: – Amb la imaginació no s’hi fa broma, acabo de veure un ogre!
– Li vaig clavar una ganivetada al tio i resulta que no vaig passar de pantalla, sinó que va començar a sortir sang de debò! Punyetera realitat!
Persona 1: Ronques! Persona 2 (despertant-se): No! Estava tenint un somni espectacular i sorollós, i em calien molts efectes especials de so.