Arribo a casa a les nou del vespre i, com sempre, la nevera buida. I, esclar, a aquestes hores no puc anar a comprar a cap botiga… Bé, podria anar als immigrants de sota, però no ho penso fer! No, senyor! No és que sigui racista, que no ho sóc, però no vull donar negoci a uns que no respecten els costums del comerç tradicional d’aquí i la nostra llei d’horaris, els que hem fet sempre. No només fan competència deslleial als botiguers de tota la vida, que els prenen vendes, sinó que no deuen tenir ni vida pròpia, ells… En fi, suposo que els impostos els deuen pagar, no? Amb tanta permissivitat com hi ha, no sé jo si… Almenys fos com l’època dels meus pares, que els botiguers vivien a sobre de la botiga, i tenien obert al migdia, i no tancaven fins a la una de la matinada! Quina gana…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!