Desblocat

Ja fa força temps que les noves tecnologies ens han brindat, entre d’altres, aquesta possibilitat magnífica d’expressió lliure que són els blocs. M’agrada llegir-ne dels bons, és a dir, dels que aporten idees fresques, nous punts de vista, arguments, elements de reflexió. Els que volen fer pensar. Els que volen construir i que, per tant, fugen dels atacs gratuïts i de l’insult.

D’altra banda també és veritat que en aquest país nostre hi estem vivint una temporada especial. La realitat col·lectiva és un flux que no s’atura mai i que, en certs moments, no es mou com el tranquil cabal d’un riu amable, sinó com un torrent enfurismat que s’ho emporta tot avall. Tinc la sensació que ara mateix ens acostem més a aquest darrer extrem. En aquest nostre ecosistema català, que s’emmarca en un món ampli i variat, segurament amb més vigor que fa uns pocs anys, les coses s’hi mouen, els debats s’apassionen, les idees bullen i les accions es disparen.

Molt sovint no em sento prou ben representat pels creadors d’opinió que circulen per la nostra esfera intel·lectual (tertulians, polítics, periodistes o blocaires) i sento, cada vegada més forta, la necessitat de dir-hi la meva. Per això, surto del bloqueig que fins ara ha retingut les meves discussions als àmbits més propers i obro aquest bloc desblocat.

Hi ha moltes coses per fer i moltes coses per dir. N’anirem parlant.