Sor Cop Sec

Ho explicava de meravella la cançó del Raimon: “al meu país, la pluja no sap ploure”. Algunes idees que penso ens poden ajudar a fer un bon debat sobre l’aigua:

1) La nostra pluja, el nostre règim pluviòmetric, els nostres rius, el nostre clima són mediterranis, són així: poca pluja i mal caiguda. Vet aquí la idea central del que m’agradaria exposar: el nostre creixement, econòmic, urbanístic, poblacional… no es pot fer pensant en estrassar hídricament, encara més, els rius. Perquè no poden donar més. (Aquests dies el 85% del caval del Ter va a Barcelona i contorns).

2) Tan si plou poc com si plou molt, tan avui com al 2003, tan si era idea del PP com d’uns altres, la idea dels trasvassaments és una mala idea. Sobretot perquè, hi torno, els creixements de l’àrea metropolitana barcelonina no es poden fer a les espatlles de “fotre” altres parts del territori (Ebre, Lleida, Ter), D’obrir el conflicte territorial i la seva cohesió.

3) Cal dir-ho clar: això s’ha fet molt malament: qui va preveure uns creixements, va donar les seves autoritzacions (l’ACA, la Generalitat…) sense tenir apunt les dessaladores? Estic a favor de que algú assumeixi responsabilitats per tan despropòsit. (Aquí sols va dimitir en Carod, i per una feta, cercar la pau i dialogar, ben digne)

Aquests dies ha plogut molt: i quan m’ho mirava, rera el parabrises, la finestra no podia deixar de pensar en en Baltasar i la seva canonada.

4) Si bé la interconnexió de xarxes per una situació d’emergència no es ben bé un trasvassament, sí portem aigua de l’Ebre a Barcelona, com podem justificar després que no en portem al País València o a Múrcia?

I pregunta final) Si al setembre del 2009 tindrem feta la dessaladora del Prat que, sembla, soluciona el problema hem de gastar 180 milions d’euros en fer una infraestructura que no és necessària? pagarem dos cops pel mateix?

Jo ho tinc molt clar, pel bé de la política, de la seva credibilitat, cal que algú assumeixi responsabilitats. Si això pasés en una empresa fotarien fora el gerent!

I mentrestant la pluja no voldrà anar a l’escola i continuarà dent com el país, una mica anàrquica.