Sor Cop Sec

Penjo un dels darrers articles dels que hes escrit, del qual n’estic especialment content. No es pot trobar per internet, perquè la revista on ha sortit publicat “Projectem” no té format digital. És editada per la gent de la Revista Vic-Olot (http://www.viqolot.com/) i es fa el suport de les patronals d’Osona, la Garrotxa i el Ripollès.

“De petit a casa meva s’estaven a Sant Privat d’en Bas. Prop de casa, a un cop de bici, hi havia Mas Vedella d’on érem molt amics, del Pep i la Tureta els propietaris del Mas. M’hi havia passat moltes hores a Vedella. Assegut a un escó impressionant a prop el foc, mirant com munyien encara a mà, pelant blat de moro, ajudant en alguna cosa o fent nosa ves a saber… eren xerraires de mena, com la gent de pagès, no havien voltat món però d’històries en sabien i n’explicaven un munt. En Pep havia nascut a Platravé sota el Puigsacalam i Milany mirant cap a Vidrà, sobre el Salt de Sallent, en el punt de trobada d’Osona, la Garrotxa i el Ripollès. Encarnaven encara un món rural molt fort i autèntic. El seu món geogràfic, vital, familiar, econòmic… era una realitat territorial que anava per entendre’ns de Vic i Camprodon fins a Banyoles, passant també per Amer i la part alta de la Selva actual. Aquesta, la Catalunya interior i pagesa del Pep i la Tureta, és una realitat social, cultural i econòmica que existeix en el substrat històric, però també en la modernitat liquida i postindustrial actual, en les seves gents, en l’activitat econòmica i cultural. 
Pierre Vilar en el seu ja clàssic pròleg de “Catalunya dins l’Espanya moderna” explica com Catalunya s’articula –socieconòmicament- en les interseccions i trobades del corredor mediterrani i els rius que baixen de nord a sud: en el nostre cas la Catalunya del Ter, del Fluvià, del Congost…
Els darrers anys se’ls hi ha acudit això de la Catalunya central. Ho dic sovint portem més de dos mil anys que la gent de les nostres comarques funcionen seguint el curs dels rius i mirant cap al mar. A Osona molt clarament cap avall, com el tren, i cap al mar, com el Ter. És molt difícil ara girar la mirada cap a ponent. O en tot cas això no és tan fàcil.
En els darrers anys que exerceixo d’osonenc i vigatà tinc molt clar que el nostre “interland” és el Ripollès i la Garrotxa (i el Lluçanès que d’un altiplà en terra de ningú i lligams arreu, també baixa cap aquí). Discrepo en moltes coses de l’alcalde de Vic, però l’hi he de reconèixer que la seva aposta per la Catalunya interior és encertada. Vic ha d’exercir de capitalitat no sols d’Osona, sinó d’aquesta Catalunya interior. En Vila d’Abadal que és un senyor pairalista en diu, a més, la Catalunya pagesa! Alguns taumaturgs insignes de la ja caduca postmodernitat s’esveren: carlí, carlí… jo penso, justament el contrari, un territori i una economia amb identitat!!, amb noves activitats industrials lligades al territori, turisme de qualitat… competint en un món global! Som així, la Catalunya pagesa que ens han deixat en Pep i la Tureta i que ens donen les bases per la projectar-la cap al futur i sortir amb dignitat d’aquesta crisi actual. Si un dia clar pugeu al Puigsacalm la podreu veure”.