El darrer post que he penjat era un rotllo patatero, però com passa en aquests casos ha estat el més comentat. Ara me’n vull rescabalar i agafo la direcció contraria. Segurament no necessitaria dir res més. Jaume Sisa, Canet Rock, 1975.
El vídeo està penjat en diversos blocs; però em plaia que ho estigués al meu. és un gran document, per l’autenticitat que mostra i per l’hora que deu estar filmat és musicalment brutal.
És, suposo que també, un homenatge als últims d’anar a dormir, club al qual he estat assidu durant molt temps. Tot esperant que sortís el sol o trobéssim el setè cel.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cesc, l’havíem cantada moltes vegades i tu duies melenes….
.
Que s’escampi que sempre va bé