Sor Cop Sec

Cesc Poch Ros

18 de setembre de 2009
0 comentaris

Crisi: bla, bla, bla…

En les darreres setmanes s’ha instal·lat una retòrica en l’opinió pública catalana, sobretot la que surt dels àmbits més polítics i governamentals, que diu que la prioritat és fer front a la crisi econòmica. La veritat però, és que no s’està fent res de res. És pura retòrica. Posaré alguns exemples de la nostra comarca:

L’any 2009 en que Osona ha doblat pràcticament l’atur passant de 6000 persones aturades a més de 11000, els recursos del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya destinats a Osona s’han reduït gairebé un terç. Perdoneu la tirallonga se citacions: no ha sortit la convocatòria de Pactes Territorials per a l’Ocupació, deixant inoperatius els únics espais de diàleg social a la comarca; els plans d’ocupació han estat especialment restrictius en els àmbits d’aplicació i de difícil ocupació en els municipis petits; Pel 2009 no han sortit les convocatòries dels Tallers ocupacionals perdent-se els de Vic, Manlleu i Torelló i els municipis de menys de 30.000 habitants no poden presentar-se a les Escoles Taller. Els ajuntaments de la comarca han vist reduïdes les AODL, que són els tècnics d’ocupació i promoció econòmica dels municipis. Els recursos de formació ocupacional per aturats són els mateixos de l’any anterior dividint els cursos existents amb menys hores passant de 300hores a 80. No està clar si sortirà una convocatòria de projectes innovadors del SOC i si surt ho farà al desembre. En l’àmbit de les administracions comarcals i locals, el Consell comarcal ha aprovat un reglament de consell Econòmic i social sense ni tan sols reunir als agents socials. El Pla d’innovació d’Osona, fet sense cap participació dels agents socials i amb criteris ultraliberals ha fracassat estrepitosament. L’OTG de Vic està saturada, amb l’augment d’un sola persona de plantilla, i absolutament abocada a la gestió de prestacions i amb molt poc temps de donar suport als aturats en la recerca d’ocupació i reorientació laboral. I ara encara els hi cau la gestió dels 420€ per decret ministerial invadint competències autonòmiques. La retòrica  d’un nou model de Servei Públic d’Ocupació i d’un canvi de model productiu, és sols això: bla, bla, bla. No estan fent res.

Ps: A més, aquesta retòrica de que la prioritat política és fer front a la crisi, tan de bo fos cert, que omple ufanosament les boques i deu tranquilitzar algunes consciències també els serveix per tapar l’esclat sobiranista d’aquest més de setembre. Talment com si fos incompatible, que no és cert, i no anessin una cosa i l’altre estretament lligats. No anem pas bé!

(Editorial per a la Revista Mà, núm 17)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.