Cançó de mitja tarda
Vine,
omple el buit d’aquest hivern
amb els teus llavis d’espígol.
Vine,
abraça’m amb un silenci dens
fins ben entrada l’alba.
Vine,
cobrim-nos amb el mantell
de la nit estelada,
i quiets com roques nues
esperem la rosada.
Vine,
ajuda’m a imaginar
com aturem el temps
i encetem el viatge sublunar
de les paraules.
Vine,
ens lleparem amb delicat amor les ferides
que els estrets camins seguits,
han issat damunt les nostres ànimes.
Vine.
Març 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!