Quan en aquest bloc vaig començar a parlar dels vins de casa nostra, era molt conscient de que molt pocs mitjans ho feien. De mica en mica, la situació ha millorat força, només cal veure els blogs que es poden seguir a l’actualitzador “La Verema”, també durant aquest any han anat apareixent instruments com la
La jove i dinàmica editorial Cossetània ha publicat el Diccionari del vi i el beure, una eina interessant i útil per a tothom que es vulgui instruir sobre el món de vi i, en aquest cas, amplia el vocabulari i les explicacions a licors i cerveses, te, etc. No és el primer cop que aquesta
Amb uns dies de retard comento el contingut de l’últim número de la revista Cupatges corresponent als mesos de febrer i març, tal com em vaig comprometre a fer.Aquesta excel·lent revista que parla dels vins de casa nostra emmarcats dins el context internacional, és segurament el millor referent per tenir coneixement dels nostres vins.Primerament cal
En l’anterior escrit feia una petita introducció als vins de la D.O. Alella i explicava que els cellers havien fet els deures, posant-se al dia, conservant la tradició. Un d’aquests cellers i potser el més representatiu és l’Alella Vinicola – Can Jonc, de la mà dels germans Samuel Garcia, que treballa les vinyes, i el
Els vins d’Alella han estat tot un referent dels vins de casa nostra. Aquestes poques hectàrees de vinya que miren la mar a les terres sorrenques entre la comarca del Barcelonès i el Maresme i ancorades, per que no les prengui la mar, a les comarques del Vallès, han estat un referent per la qualitat
Tot mirant diferents blocs dels que parlem sovint dels vins de casa nostra i que les seves actualitzacions surten al portal La Verema, he anat a parar a la pagina web de Michel Chapoutier, un dels més prestigiosos productors de vins de França i que és tot un referent en les diferents denominacions de la
Fa encara no un mes vaig fer un escrit comentant la notícia que una agrupació d’agricultors de Pla de Manlleu, Querol i la Juncosa, és a dir la part més alta de l’Alt Camp i Penedès, havien decidit treure un vi monovarietal de Parellada. Després de fer una sèrie de consideracions sobre les D.O.S, Penedès
L’altre dia, al programa del canal 33 “en clau de vi”, hi havia convidat el cantant Lluís Llach i va explicar l’anècdota que, en un recital a l’Olimpia de Paris, li varen presentar un chef famós i li va comentar, en saber que tenia arrels familiars al Priorat, que era una terra on es podien
Havia pensat titular aquest escrit vi i calçots, però he pensat que no era correcte, ja que la calçotada no consisteix només a menjar calçots, sinó que és un àpat amb diferents apartats, cosa que permet jugar amb diferents opcions de vi. Crec que la reflexió és adient en aquesta època de l’any ,aquests dies
Primer pel diari Avui Digital i després pel setmanari de Valls El Pati, llegeixo la iniciativa que ha tingut l’Agrupació d’Agricultors de Pla de Manlleu de treure un vi mono-varietal de parellada, procedent de les vinyes altes de Querol, Pla de Manlleu i la Juncosa. Durant la meva època de diputat al Parlament de Catalunya,
Aquests dies, amb el dinar de festes, surt molts cops aquesta pregunta a les taules familiars, aquesta pregunta, és una mica capciosa, perquè tot i elaborar-se pel mateix mètode, ser un vi escumós i tenir una ampolla semblant i necessària en tots dos casos per mantenir la pressió, ja que a una ampolla normal li
El mom del vi de casa nostra té molts reptes per consolidar el futur, alguns d’aquests ja els ha aconseguit, com el de la qualitat, que tot i que sempre es pot millorar, no ens podem queixar de la feina feta a molts nivells en aquest sector. L’altre repte és guanyar-se el reconeixement del consumidor
El blog que va desenvolupar l’Antoni Veciana perquè fes d’agregador de blogs que parlin dels vins de casa nostra, s’ha remodelat després de més de mig any d’existència buscant un format més atractiu, així com donar entrada de forma complementària a altres sabors i altres llengües, potenciant l’objectiu pel que va ser creat: Parlar dels
L’últim escrit parlava de la D.O. Tarragona, això em va fer venir a la memòria la importància del vermut en aquestes comarques, conegut més a fora que aquí com a vermut de Reus, mentre que aquí senzillament és coneix de forma genèrica com a vermut. Aquest aperitiu, que no fa tants anys era tot un
Aquest és la D.O. més propera, més ben dit: hi visc, segurament per això li tinc una estima especial, tot i reconeixent les seves mancances i la complexitat d’aquesta D.O. que donava els seus millors vins en la subzona de Falset, avui D.O. Montsant. I no és cap retret, perquè si hi hagués un club