TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Tothom qui més qui menys té un trepa als seu entorn. Aquell cunyat que li fa la rosca en els pares o sogres per treure’n un profit, ja sigui en vida, o a les últimes voluntats. Aquell company de feina que no dubtaria en vendre’t, o el que es pitjor, apropiar-se de les teves iniciatives o projectes fent-se-les seves, i a més més deixant-te com un perfecte incompetent davant dels caps. Normalment  aquests estafadors passen desapercebuts, sobre tot pel que fa a la percepció que tenen d’ells el conjunt de la societat, víctima de la seva estafa emocional.  Aixó ve a tomb, per l’últim, que no el darrer, capitól de personatge arribista que ha sortit de l’armari: Ignasi Guardans

En  política personatges com en Guardans n’es plé. Només cal mira enrere, i en veurem una bona colla, a tots els partits, d’esquerra a dreta. L’arribista polític es caracteritza per un egocentrisme hipertrofiat, regat per una ambició desmesurada. Ell -o ella-, utilitza la política per els seu fins personals, es a dir, aconseguir reconeixement públic i diners, molts diners. I quan no ho aconsegueixen, sobre tot el reconeixement, es venen al millor postor. Son com una secta, i com a tal, tenen fins i tot el seu gurú que els guia pel difícil camí de l’arribisme; Eduardo Zaplana. Ell, que va assentar les bases de l’arribisme amb la seva màxima: ” Jo m’he posat en política per fer-me ric”. La pregunta es, com reconeixerem a un arribista?, sincerament no ho ser. L’arribista només surt del cau quan es troba amenaçat, quan veu perillar el seu futur més immediat, llavors pot actuar de dues maneres en funció del poder que tingui en aquell moment. Si el seu poder passa per poder donar-li a la competència la clau de la caixa, negocía un preu i un futur a la nova empresa, i s’en va. D’aixó s’en diu transfuguisme. Si per aquelles coses, l’arribista només ha acumulat diners i resó mediàtic, opta per continuar guanyant diners pactant amb la competència un càrrec que molesti en els seus antics caps, i per tant, pugui en un moment donat arreplegar quatre seguidors que engreixi’n la parròquia de la seva nova llar. Fins que es torni a veure en perill i traeixi en els seu nous amos. Per acabar un avís a la societat civil o incivil: guardem-nos-en de gent com Guardans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!