TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Deia el meu avi que de desagraïts l’infern es plé. Quanta raó tenia !. Allí ens trobarem la majoria de catalans pel mal tracte que donem en els Presidents Espanyols – i no estic parlant d’en Montilla-.
En primer lloc, la mala vida que li varem donar al President Aznar. Ell
un defensor del català que fins i tot el parlava en la intimitat, es
veu que ningú des de Catalunya li va dir que el català ja no era una
llengua perseguida i que ja la podia parlar en públic. Quan es va
assabentar – li deuria dir en Pujol mentre dinaven al Majestic- va
córrer a dir unes paraules en l’idioma d’en Verdaguer. L’endemà al obrir els diaris per
llegir els comentaris de les seves paraules, en comptes de trobar
lloances i reconeixement a la seva lluita en la intimitat, es va trobar
en un seguit de comentaris sorneguers i burletes. Va ser tal
l’empipament, que de cop, va renegar del català, i es va dedicar la
resta de la seva vida a defensar el castellà.
El mateix desencís deu
sentir en ZP, per aixó avui ha recordat en els polítics catalans que
ell i només ell, és i ha estat, un ferm defensor de la llengua cooficial
dita catalana. I a més es culer en la intimitat, es veu que ningú l’hi
ha dit que ser del Barça ja no esta perseguit des dels temps del
Marques de la Mesa de Asta, i que ja pot anar al camp a veure un partit. Aixó si, ha recordat que el català s’ha de
parla amb moderació, sense excessos, que si no pots caure fàcilment en
el catalanisme. I si n’abuses durant molts anys es pot convertir en
crónic. Ningú desitja, ell el primer, una societat catalanitzada. Ja ho
deia el meu avi: “Tots els excessos fan mal”. Sort en tenim que a
Espanya, hi ha algú que es preocupa tant per la nostra llengua.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No desitjaria jugar a una lliga com l’actual Lliga Espanyola.
No desitjaria jugar a una Copa com l’actual Copa del Rei.
No desitjaria tindre que estar representada per l’actual selecció espanyola.
Encara que tothom pel general sempre vulga guanyar i no li agrade pedre ni jugant a pessiganya.