TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Hi han noticies que mai em deixaràn de fer gràcia. I aquesta es una d’elles, el PPC- el PP d’aquí, no confondrè amb el Partit dels Països Catalans-, va i diu que aquest finançament es anticatalà¿?. Llegint-ho amb atenció el que venen a dir, es que ens farà més dependents de l’Estat espanyol perquè generarà més atur i farà augmentar els impostos, en definitiva es anticatalà perquè els catalans pagàrem més que la resta…
Els del PP fa temps que tenen raò. Al final de la pel·licula paguem catalans per pecadors, per tant la conclusió es clara. A Catalunya només ens queda la independència d’Espanya, d’aquesta manera pagàrem menys impostos, i sinó els paguèm, tot això que tindrem per a nosaltres. Fa temps que l’argument-ari del PP va en aquesta línia, fins i tot el famòs MAR va dir públicament que el que hauria de fer Espanya es independiçar-se de Catalunya, i no al inrevés. A mi ja m’estaria bé que els catalànofobs es foragitessin d’Espanya perquè no som uns bons espanyols. Es més, proposo des d’aquí, que es constitueixi una comisió – com la de Perpinyà- perquè es reuneixi amb una representació del PP -secció A la mierda Cataluña- perqué entrin en converses per elaborar una estratégia comuna perquè es faci realitat – la independència d’Espanya- el més aviat possible.
Quant tenen que aprendre els nostres polítics dels espanyols!. Ells ens han donat el desllorigador, es Espanya la que s’ha d’independitzar de Catalunya i no al inrevés. Colla de provincians!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Després de tantes converses mantingudes Jordi, comence a albirar que hi ha moviments que s’adresseu envers el que proclame de fa dècades. Les independències americanes estigueren fetes per criolls (creolls), és a dir, gent europea que emigrà allà. S’assentà i feu d’aquella/es societat/s el seu país. Algú dubta que Benjamin Franklin, John Hancock, G. Washintong, Thomas Jefferson, Bolívar, Sanmartín, etc. foren durant molt de temps fidels a llurs metròpolis respectives?
Aquesta gent era elit intel·lectual i econòmica. Ni maulets, ni psaners, ni batasunos, ni cuposos, ni bakunians, ni esquerreta impotent, ni res de semblant……
Hi havia, això sí, una voluntat de regeració social i política. Sabien que això no era possible en un clima de degeració que imposaven aquelles. Sabien que estaven escanyats econòmicament també, la qual circumstància sols era el corol·lari dels fets constrastats abans.
Quantes vegades us he parlat de que el PP de les Illes i el valencià no tenen res a veure amb el pricipatí, per estar interposada CiU?.
Ara comença una aproximació del PP del Principat cap a aquestes posicions de la Catalunya Nova (reflex des de Lleida fins a Oriola). A tomb d’això és mooooolt clarificadora l’entrevista que fan a El Temps fa unes setmanes a Manuel Milian Mestre on explica que el PP naix al Principat amb voluntat unionista i regeneradora de tot l’estat, no rupturista !
Hi ha una dreta nostrada: Milians, Cañelles, Barcelons, Melians, Esquerrens, Pujols, etc. que encara pugna immersionada entre el PP, UM, CiU, UV, BNV, UC, etc. i que està desconnexionada entre elles.
Fa uns mesos vaig tornar a escoltar l’entrevista que li feu Montserrat Roig a Joan Fuster, i no vaig trobar cap rastre del Fuster que ens han venut d’ell.
Capes successives d’assagística des de l’esquerra -impotent- nostra abocades pels Ernest Garcia, Vicent Alvàrez, Josep Guia, J.F. Mira, Josepvicent Marqués, Gustau Muñoz, germans Castellano, etc. han creat la pell de tambor impermeable que protegeix l’esquerra española i els fa de ressonador.
Amb un efecte pervers: la nostra dreta poregosa, quan es veu directament encanonada busca el recer i protecció en la força de l’estat (sia d’esquerra, sia de dreta, ambdues españolistes) perquè el poder, propaganda i agitació, policia, exercits i els centres d’intel·ligència nacional, romanen encara a la Metròpoli.
Amb tots els matisos que vulgueu, aquesta dreta nostra, duu adherida els nacionalistes españols de sempre. Això passa a tot arreu i és normal. Veieu les empreses del nostre país instal·lades a Cuba en 1898. La meitat eren lleials a l’Havana i l’altra meitat a Madrid. Uns a Martí i els altres al Bourbon de torn.
Una volta assolida la independència americana, les 10 primeres esmenes de la Constitució dels EUA, són dedicades a organitzar-se federalment els mateixos.
Vinga, rep una abraçada.