TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
L’anunci d’en Carretero de crear un partit independentista no es una bona noticia. Com tampoc ho es la gernació d’associacions, cases grans, coordinadores, centres d’estudi, esplais transversals, etc… ¿Calen tantes capelletes per un sol fi?, jo crec sincerament que no. Com passa en el mon empresarial, on un mercat molt atomitzat el que genera son negocis de subsistència, en el món polític una atomització del vot independentista, a part de restar-nos força, ens converteix en uns idealistes sense cap pes polític per dirigir el país cap a la independència. Si, ja ser que la nostra animà de botiguer ens traeix, i quan no aconseguim el nostres propòsits preferim muntar la paradeta que mossegar-nos la llengua i ser absorbits per la multinacional de torn, en definitiva abans cap de sardina que cua de rap.
La fragmentació converteix l’independentisme en una munió de capelletes sectàries que no veuen més enllà del seu nas. Si aixó es el que volem endavant, ens ho passarem bé muntant manifestacions, calçotades independentistes, partits de costellada, i després ens passarem un munt de dies dient-nos que bons que som muntant aplecs, i quanta gent ha vingut. Peró si realment volem treballar per la independència, cal reunir a totes les capelletes en una Església, i allí decidir un full de ruta. Aixó implicarà generositat per par de tots i totes, o sigui cedir el protagonisme a favor de la causa, saber triar els líders que ens han de conduir cap a la independència, encara que no siguin de la nostra corda o que en alguns punts estem en contra. Ningú ha dit que el camí no sigui costerut, i no que ensopeguem més d’un cop, fins i tot dos o tres. En definitiva la independència de Catalunya requereix tres coses: Sacrifici, esforç i constància. Tot el demes es tocar el flabiol.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que es sapiga Carretero només a parlat d’encapcelar i presentar una candidatura independent a l’actual direcció d’Esquerra, per a presentar-se per ERC a les eleccions de la Generalitat el 2010.
Benvolgut Jordi.
Com dic al titol, no creguis la propaganda oficial. No llegeixis els titulars dels mitjans afins. Ves a l’origen, llegueix l’article d’en Carretero. On diu que vol fundar un nou partit? Diu literalment “Per això penso que a les properes eleccions al
Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que
tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la
independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament“. No esta parlant un partit, sino d’una “candidatura d’ampli espectre”. Com li has dit tu? “cal reunir a totes les capelletes en una Església“?.
Més endavant diu: “La lògica més
elemental obligaria que aquesta candidatura la liderés l’únic partit
parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts
i la seva declaració ideològica, però això, no ho ignoro, col·lideix
frontalment amb la seva estratègia actual“. Es a dir, diu que aquesta candidatura l’ha de liderar ERC però l’estrategia actual de la seva direcció és contraria. Es un fet constatable no? Estas en contra de que ERC lideri aquesta “candidatura d’ampli espectre“? Jo crec que en Carretero està més aviat a favor.
Jo no llegeixo que es vulgui fundar un altre partit, sino al reves, que totes les “capelletes” s’agrupin en una de sola liderada per una ERC amb una estrategia radicalment diferent. Es això el que diu Carretero.
Llegeix be, amic. Veuras com l’article d’en Carretero en realitat diu que “Aixó implicarà generositat per par de tots i totes, o sigui cedir el
protagonisme a favor de la causa, saber triar els líders que ens han de
conduir cap a la independència, encara que no siguin de la nostra corda
o que en alguns punts estem en contra” tal com tu reclames.
Cordialment,
Joan
Jo no sé perquè, enloc de llegir l’article de’n Carretero, sembla que llegiu les capçaleres de l’Avui i La Vanguardia… o això sembla… jo no llegeixo que en Carreterro vulgui un nou partit, sinó una candidatura transversal… que al cap i a la fi, és el que volia en Puigcercós quan demanava anar a les europees amb CiU. I en Carretero no vol una candidatura liderada pels regionalistes de CiU, sinó tenint a ERC com davant, si de cas.
Jo crec que a qui més li convindria que Carretero marxés és en els oficilistes, que opino és que si van fer les paus fa pocs dies amb l’anunci de Carod, és perquè veuen que poc a poc, perden el control de la jugada.
Un partit nou, acabaria sent un altre PI, el sistema electoral ho posa molt difícil als parits nous i l’únic que aconseguiria es dividir encara mes el vot nacionalista. Jo també penso que no vol deixar ERC, però els dirigents actuals faran el possible perquè marxi.
Quan els partits només giren el cap al PP per intentar justificar el injustificable és per què cal una CUP o semblant per què giren el cap en la direcció correcta i no estraviada.
El PI va ser una sortida cap endevant d’Àngel Colom i Pilar Rahola per escenificar la sortida real de la paraula independència.
Esquerra ara utilitza la paraula independècia com a complement fetitxe per adornar-se.
Però depenent de qui la fassa el resultat serà totalment diferent.
No és el mateix que la fassa el PP que Catalunya Acció.