Fet i fet, aquesta “valencianidad bien entendida”, portada a terme pels partits espanyolistes que ens han governat fins ara als valencians, ens ha portat on som. Una “Comunidad” empobrida i endeutada, sense cap pes polític en els òrgans importants de decisió del Govern. Una societat anestesiada, amb molt poca capacitat de reacció davant el descarat
Diuen que Job va tindre molta paciència. La paciència cristiana de Job, la paciència hipòcrita de Camps, la paciència estoica del poble valencià que estem aguantant la vergonya d’aquest judici. Un judici que a hores d’ara no sabem com acabarà, alguns imaginem el final i continuem pensant com aquella dita que diu que “ qui
Llegíem fa uns dies en la premsa que el portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Ignació Blanco va advertir que el seu partit portarà al PP als tribunals per vetar el terme País Valencià en les iniciatives parlamentàries. I és que el PPCV no tramita les iniciatives dels partits de l’oposició si en algun paràgraf
Si recordem els models de finançament que el PPCV ha defensat aquests darrers anys per als valencians, des de 1995 ençà, podrem imaginar, una vegada més, quin tipus de finançament ens hi espera: ni més ni menys que les engrunes. És una vergonya, i tot gràcies a la ineptitud i a l’obediència servil dels polítics
El proper dimarts 15 de novembre a les 20:00 hores, i al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi, tindrà lloc un debat-col·loqui sobre les eleccions Generals del 20N. Comptarem a la presència de Patrícia Blanquer ( Número 5 en la llista d’Alacant al Congrés pel PSOE), Estefania Blanes ( Número 5 en la llista d’Alacant al Congrés
Fet i fet, després de les eleccions generals, i si Mariano Rajoy és president, sabrem fins a quin punt aquest suposat nou tarannà del Govern valencià és una realitat o per contra, com alguns pensem, ha estat un parany més dels estrategs del PP per enganyar, una vegada més, la societat valenciana. Si fos així,
L’estratègia del GIC, amb el suport de Lokarri ( una xarxa ciutadana que va nàixer el 1992 per defensar i mobilitzar el model de solució pacífica i dialogada al conflicte basc) consistí en, per una banda instar a l’esquerra abertzale a obrir un camí de rebuig a la violència i d’apostar només per les vies
Com en la cançó de “Los ejes de mi carreta” que per no engreixar els eixos li diuen abandonat, el projecte d’Eix Mediterrani ha estat refusat, ignorat i abandonat pel PSOE i el PP al llarg d’aquets trenta anys. El president Aznar i la llavors comissària europea de Transports, Loyola de Palacio, tots dos del
El problema de tot plegat és que un estat com l’espanyol no pot mantindre tantes institucions: Congrés, Senat, Parlaments, Diputacions, Ajuntaments. De tota manera no us féu il·lusions que no van a canviar res de res. Són sabedors, i la UE els ho ha recordat, que aquesta artificial estructura organitzativa de l’estat és insostenible, però
Però tot i que continuen votant-los i han tret uns resultats espectaculars, sóc del parer que han tocat sostre i s’aprecia un possible canvi. En les eleccions a les Corts el PP va perdre més de 70.000 vots respecte de les darreres eleccions. La pujada de la colalició Bloc-Compromís i d’EU-Entesa marca, al meu parer,
Per tot això amics i amigues, i molt més, si no volem tindre un futur ben negre, si no volem més del mateix, si no ho volem perdre-ho tot com deia Raimom, ara més que mai aquest 16 d’abril hem d’omplir els carres de València, hem d’eixir al carrer, junts, molts, com més millor per
Però la realitat és que al llarg de tots aquests anys l’economia catalana i valenciana han perdut competitivitat. Saben què ha fet el PP i el PSOE aquests anys? Doncs desenvolupar l’alta velocitat de Madrid-Sevilla (1992), Córdoba-Malàga (2007), Madrid-Toledo (2005), Madrid-Saragossa (2006), Saragossa-Osca (2005), Madrid-Segóvia-Valladolid (2007), Madrid-Llevant (2010). Què els sembla? Corredor mediterrani. L’alcalde
La Plataforma en defensa de la Llei de Dependència està cansada de denunciar que el Govern valencià del PP està endarrerint tot el que pot l’aplicació d’aquesta llei. Quina vergonya!! A hores d’ara són 64.916 valencians i les seues famílies els que pateixen la manipulada gestió d’aquesta lleie tant necessària. Patrimoni. El campanar
A aquestes alçades de la legislatura, i amb uns populars que sempre han volgut un Estatut de mínims, és impossible negociar cap reforma estatutària significativa. La reforma, que en el seu dia el president Camps signà amb el llavors líder socialista Joan Ignasi Pla, ja va ser una presa de pèl. Què vol, tornar a
Tot i així, cada vegada som més els que dubtem que els nostres veritables problemes es resoldran només tenint el poder econòmic. Tant sols cal mirar els bascos i navarresos per adonar-se’n que sense el poder polític un poble mai és lliure plenament L’últim baròmetre d’aquest mes de desembre del Centre d’Investigacions Sociològiques, el CIS,