Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
Tot i així, cada vegada som més els que dubtem que els nostres veritables problemes es resoldran només tenint el poder econòmic. Tant sols cal mirar els bascos i navarresos per adonar-se’n que sense el poder polític un poble mai és lliure plenament
L’últim baròmetre d’aquest mes de desembre del Centre d’Investigacions Sociològiques, el CIS, mostra que un 54,1% dels espanyols creuen que cal reformar la Constitució espanyola. La dada és força important, si tenim en compte que els dos partits espanyols majoritaris, el PSOE i el PP, han manifestat en més d’una ocasió que no cal tocar ni un punt ni una coma de la Carta Magna. Estic totalment convençut que si tots els enquestats saberen que per llei aquesta Constitució afavoreix econòmicament a uns i discrimina a la majoria, aquest percentatge del 54,1% favorable a la reforma es veuria substancialment augmentat.
I és que aquesta llei de lleis, que tantes vegades ens han posat com a modèlica, certifica que, fonamentalment a nivell econòmic, hi ha dues classes de ciutadans: els bascos-navarros i la resta. Uns amb capacitat legal per poder recaptar tots els impostos, és a dir ser amos de la seua riquesa, i els altres els d’haver de dependre sempre de la redistribució que cada any fa l’Estat. Els “pares” de la Constitució de 1978 van pensar que donant-los el poder econòmic al País Basc i a Navarra podrien acabar amb ETA. Però la realitat és que 32 anys després aquesta organització armada no ha desaparegut i una majoria d’aquest poble no en tenen prou amb el poder econòmic i continuen lluitant, tot i que l’Estat els hi nega injustament el dret a decidir, per aconseguir també el poder polític.
Aquesta discriminació, perpetuada al llarg d’aquests més de trenta anys, no ha estat qüestionada pels partits espanyols. Com si s’hagueren posat tots d’acord en no obrir la boca. Clar, les contradiccions clamen al cel. Així, per posar només un exemple, a casa nostra, al País Valencià, el PP i el PSOE pacten en la reforma de l’Estatut un model de finançament que fa vergonya i no els hi parles d’un model de concert econòmic, com el que tenen bascos-navarros, que no en volen sentir a parlar. Però, ves per on, els seus amics del PP i PSOE del País Basc i Navarra estan d’allò més contents amb el model que tenen, i que ningú gose canviar-los-el!!
Però aquesta discriminació, consentida pels partits espanyolistes, comença a ser qüestionada seriosament per altres partits no espanyolistes. És el cas de CiU que, com ho hem pogut veure en les darreres eleccions catalanes, aposta decididament per aconseguir el mateix model que tenen a Navarra i a Euskadi. Aquesta coalició catalana, que al llarg d’aquests més de trenta anys ha pactat amb uns i amb altres, fent la “puta i la Ramoneta”, amb l’objectiu de posar en pràctica el que ha estat el seu full de ruta, el peix al cove, sembla que ha arribat a la conclusió que ja està bé de fer els babaus.
Però tot fa pensar que, davant l’humiliant retallada de la reforma de l’Estatut català pel Tribunal Constitucional, hi ha molt poc marge de maniobra. CiU, i els partits catalans que li donen suport, ho tindrà molt magre per convéncer el PP i el PSOE que el principal motor econòmic de l’Estat espanyol està escanyat econòmicament i que una cosa és ser solidaris i una altra espoliats sistemàticament. El PSOE i el PP haurien de pendre nota dels resultats d’aquesta enquesta del CIS, així com també dels resultats electorals de les darreres eleccions catalanes i adonar-se’n que a 32 anys de l’aprovació de la Constitució de 1978 ja va sent hora de posar-la al dia.
Tot i així, cada vegada som més els que dubtem que els nostres veritables problemes es resoldran només tenint el poder econòmic. Tant sols cal mirar els bascos i navarresos per adonar-se’n que sense el poder polític un poble mai és lliure plenament.
Alcoi, 10 de desembre del 2010
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un Poble mai és lliure plenament, però amb el concert econòmic ens situariem a la meitat del camí. Seriem molt més lliures que no pas ara.
De totes maneres pense que són qüestions diferents: assolir el poder econòmic no té tant a veure amb la llibertat -per llibertat entenc el tenir un estat propi- com amb millorar l’Estat del Benestar de la nostra gent. Respecte a l’espoliació fiscal que pateix el País Valencià, sempre m’he fet dos preguntes:
1-Per què he de ser solidari amb altres territoris si dia rere dia veig mancances en ma casa? Per què ha d’anar-se’n del PV una quantitat important de diners quan anem a la cua de l’estat en molts aspectes? No som “el levante felíz” com ens han fet creure. Tenim moltes necessitats.
2- Si, per collons, han d’eixir diners del PV en concepte de “solidaritat”, per què no podem elegir els valencians on han d’anar a parar eixos diners? No faria més falta la nostra solidaritat al Magreb abans que a Extremadura (on els xiquets tenen més ordinadors per cap que no els xiquets valencians) o a Andalusia (on els llauradors estan més protegits per l’administració que no els nostres llauradors), per exemple?. Si els “no-nacionalistes” espanyols de veritat ho foren, hi estarien d’acord amb aquesta proposta.
Finalment, hi ha molta gent d’ERC que pensa que CiU no aconseguirà el concert econòmic. Rebaixarà les seues pretensions a Madrid. Ja vorem…