Vicent Luna i Sirera

A aquestes alçades de la legislatura, i amb uns populars que sempre han volgut un Estatut de mínims, és impossible negociar cap reforma estatutària  significativa. La reforma, que en el seu dia el president Camps signà amb el llavors líder socialista Joan Ignasi Pla, ja va ser una presa de pèl. Què vol, tornar a repetir aquell pacte de mínims?

            A quatre mesos de les eleccions autonòmiques i municipals, amb un president Camps imputat pel cas Gürtel, amb un PPCV desprestigiat pels casos de corrupció dels presidents Fabra i Ripoll i ara que els populars valencians sembla que  estan en la corda fluixa, al líder dels socialistes valencians, el senyor Alarte, no li s’acudeix altra cosa que proposar-li a Camps un pacte per negociar la reforma de l’Estatut i mesures anticrisis. En què estarà pensant Alarte i els seues assessors? A aquestes alçades de la legislatura, i amb uns populars que sempre han volgut un Estatut de mínims, és impossible negociar cap reforma estatutària  significativa. La reforma, que en el seu dia el president Camps signà amb el llavors líder socialista Joan Ignasi Pla, ja va ser una presa de pèl. Què vol, tornar a repetir aquell pacte de mínims? Un pacte que ens portà a un Estatut de vergonya,  sense l’aprovació de la resta de forces polítiques ni amb el suport dels ciutadans. Els valencians sembla que ens passem la vida reformant el nostre Estatut però, quina vergonya!, mai estem a l’alçada, mai tenim el sostre competencial  que ens mereixem. Sempre anem a remolc dels altres i tot, ves pen on, perquè els nostres governants en lloc de defensar els interessos dels valencians sempre estant mirant a Madrid, esperant el vist-i-plau. Aquesta manca d’ambició i d’identitat és una rèmora que arrosseguem legislatura rere legislatura.

            Ara en quatre mesos volen reformar un Estatut que no fa gaire va ser reformat i que abans d’eixir publicat al DOGV ja havia quedat obsolet. El PPCV no té cap intenció que els valencians tinguem un Estatut com el de la resta de comunitats històriques. Davant d’aquesta actitud mesell, d’aquest espanyolisme mal entés, d’aquest orgull d’estar sempre ofrenant…, el PSPV-PSOE el que hauria de fer és de deixar-se de pactes amb els populars i connectar d’una vegada amb els valencians i valencianes. De posar-se a treballar de debó i fer creure els potencials votants que és una opció real, factible i de futur. Ara és el moment de desmuntar els grans fastos dels populars, de fer pinya i buscar la connivència de les altres forces polítiques de les Corts, d’oferir, en definitiva, una alternativa a la prepotència, la censura, la corrupció i l’endeutament.

             La proposta socialista del líder valencià al PPCV els ha vingut com mannà caigut del cel. Alarte ha dit en més d’una ocasió que ha intentat onze vegades arribar a un acord en matèria econòmica amb Camps i que aquest mai li ha contestat. Ara que és el moment de passar a l’ofensiva, de continuar explicant-li als ciutadans com i en què ens ha endeutat el PP i quina mena de reforma d’Estatut vergonyós aprovà , ara es dedica a donar-li un baló d’oxigen al molt honorable. Dubte que aquesta estratègia  beneficie els socialistes valencians. Aviat ho sabrem.

Alcoi, 8 de gener del 2011

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!